De què no has de parlar quan els tens a prop?
Quan parles amb algú d’allò que no va prou bé sobre el teu fill o li dius directament, ho estàs reforçant. En alguns casos és allò que si et diuen que no, encara te’n venen més ganes. Però, no hi ha un pensament directe que digui: “si això no li agrada, ara ho faré encara més”, sinó que és en l’àmbit subconscient que es va forjant l’esperit de contradicció, de cridar l’atenció, de persistir en una actitud concreta,... i que et fa estar sempre pendent.
Quan dones més importància de la que toca a una dificultat, el subconscient del teu fill sap que això capta la teva atenció i precisament ho reforça i ho potencia.
Així es va entrant en una espiral on sembla que el problema no tingui mai una solució.
Com ho fas?
Al principi costa corregir aquest costum tan arrelat, però, quan te n’adonis, canvia el rumb de la conversa o de la teva actuació per obtenir els resultats que vols.
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar a algú, comparteix-lo.
- De tot allò que creus que no fa prou “bé”.
- d’allò que et treu de polleguera,
- d’algun dèficit o petita dificultat,
- d’allò que a tu no t’agrada d’ell/a, ...
Quan parles amb algú d’allò que no va prou bé sobre el teu fill o li dius directament, ho estàs reforçant. En alguns casos és allò que si et diuen que no, encara te’n venen més ganes. Però, no hi ha un pensament directe que digui: “si això no li agrada, ara ho faré encara més”, sinó que és en l’àmbit subconscient que es va forjant l’esperit de contradicció, de cridar l’atenció, de persistir en una actitud concreta,... i que et fa estar sempre pendent.
Quan dones més importància de la que toca a una dificultat, el subconscient del teu fill sap que això capta la teva atenció i precisament ho reforça i ho potencia.
Així es va entrant en una espiral on sembla que el problema no tingui mai una solució.
Com ho fas?
- Actua com un observador imparcial.
- Respon amb una actitud oposada o diferent de l’esperada (la teva filla espera que et posis a cridar i fas tot el contrari, o l’ignores, o dius alguna cosa que no toca, o li fas un comentari divertit, ...)
- Accepta la dificultat com una cosa passatgera que forma part del que toca i acceptant la situació, rebaixes la importància.
- Reforça tot allò que està en la línia positiva, tant en el moment que es produeix com en les típiques converses. Sigues diferent i parla de tot allò que t’agrada del teu fill.
Al principi costa corregir aquest costum tan arrelat, però, quan te n’adonis, canvia el rumb de la conversa o de la teva actuació per obtenir els resultats que vols.
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar a algú, comparteix-lo.