Sovint ens preguntem sobre l’aprenentatge de l’escriptura:

  • Comencem fent lletra de pal majúscules (MAMA, PAPA).

  • Més endavant passem a lletra lligada.

  • Després exigim una lletra “perfecte”.
     

Què hem de tenir en compte?

  1. El so que s’escriu es correspon a la lletra que volem transcriure, és a dir, que els sons s’identifiquen amb grafies. Si estem segurs del so, escriurem amb seguretat.
  2. Als inicis del procés de lecto-escriptura , si els resulta difícil, els podem ajudar pronunciant la paraula a mesura que l’escriuen i així es va assimilant so i grafia i el procés intern de pensar i dir mentalment allò que estem escrivint.
  3. Assegurar-nos que el llapis s’agafa correctament, que la mà i els dits tenen la suficient mobilitat per efectuar el traç amb agilitat i sense forçar el moviment natural de la mà i el braç sota la pressió dels dits. I que la pressió és la necessària.
  4. Utilitzar un llapis del nº2 i tou que ens permeti fer la pressió justa.
  5. Veure i llegir el text que escrivim. Amb la mà que escrivim no podem tapar el text que estem escrivint, valgui la redundància. 

Ara només ens cal assegurar que el text sigui llegible; que no ens hem d’aturar per intentar esbrinar de quina lletra es tracta.


Resumint :

Cada nen ha de fer la lletra que li sigui més còmode, mentre sigui llegible

Les claus per aconseguir-ho són:

  • Identificar el so amb la grafia (seguretat a l’hora d’escriure).

  • Agafar el llapis correctament ( fluïdesa del moviment).

  • Veure el què escrivim, mentre escrivim.