Iesso 2019: Ser alumne en la república de Ciceró
Si haguéssim viscut en temps de la república romana de Ciceró, els nostres fills d’entre 7 i 12 anys haurien fet La Instrucció elemental-ludus que consistia en:
Com treballaven?
Ciceró ja va dir que la llei i les institucions democràtiques no servien de res si els ciutadans no estaven “ben educats”; per tant calia garantir els valors de la virtut cívica a través d’un sistema educatiu.
Iesso 2019: Ser mestre en la república de Ciceró
Els mestres de l’escola elemental (ludus) de la República a l’Imperi:
Durant l’imperi, els mestres es van veure recompensats amb una sèrie de privilegis al considerar que la seva professió era útil pels ciutadans i sagrada pels deus, ja que eduquen a la joventut per a la noblesa d’esperit i per a la virtut cívica.
Iesso 2019: Bilingüisme: Llatí o grec?
La inquietud dels romans pel predomini grec en l’àmbit educatiu mai va desaparèixer del tot durant la seva hegemonia.
Els primers mestres eren d’origen grec. De fet, gairebé arreu on anaven els romans s’havien d’enfrontar amb la cultura grega, que era l’antecessora.
Durant els inicis de la república s’ensenyava tant en llatí com en grec.
Amb el temps el llatí va anar produint la seva pròpia literatura i madurant com a llengua.
Cap a finals de la república el llatí es va convertir en la llengua principal en el sistema educatiu romà.
El grec s’ensenyava com a segona llengua cultural.
Iesso 2019: Els romans es preocupaven per l’educació?
Doncs, sí: Cató, Ciceró i Quintilià entre d’altres.
Cató (234-149 aC.) considerava que era impropi d’un esclau educar, ensenyar i disciplinar als fills del seu amo. El mateix Cató va fer de mestre del seu fill.
El seu ideal d’home era: ”home bo, expert en la parla” (vir bonus, dicendi peritus), entenent per “bo” que tingués els valors tradicionals de l’estil romà i respectés la llei.
Ciceró (106-43 aC.) fou un gran estudiós de la problemàtica educativa. El preocupaven el respecte i la fidelitat a l’estil romà definit com els costums tradicionals i l’acceptació a l’autoritat de la llei.
Defensava el model d’ensenyament grec.
Deia que calia aprofitar els models bons, vinguessin d’on vinguessin.
Quintilià (35-100 dC) va escriure sobre la teoria i la pràctica de l’educació. Va iniciar l’estudi del caràcter del nen donant importància al naixement i els primers anys de vida.
El seus estudis defensaven:
Iesso 2019: Els romans ja tenien política educativa
Durant el primer segle de l’Imperi es va crear la necessitat d’instaurar una política educativa.
Calia una administració pública, extensa i amb capacitat de gestió.
Van començar a crear moltes escoles fins a quedar totes englobades en un sistema estatal.
L’escolarització no era ni obligatòria ni gratuïta, però amb el temps es va anar exigint a les municipalitats que n’assumissin la responsabilitat i com a mínim n’oferissin la instrucció elemental (ludus).
Alhora, l’estat, es va comprometre a fer una tasca de control i de foment de l’educació.
Durant l’imperi els mestres van rebre una sèrie de privilegis: es considerava que la seva professió era útil pels ciutadans i sagrada pels deus, ja que eduquen a la joventut per a la noblesa d’esperit i per a la virtut cívica.
A continuació els enllaços corresponents a la recopilació d'articles publicats en ocasió dels Iesso dels anys anteriors:
Si haguéssim viscut en temps de la república romana de Ciceró, els nostres fills d’entre 7 i 12 anys haurien fet La Instrucció elemental-ludus que consistia en:
- Una educació pensada per als fills barons.
- Aprendre a llegir, escriure i poc càlcul.
- Disciplina personal i “estil romà”.
Com treballaven?
- Treballaven asseguts en rotllana.
- Potenciaven la memorització.
- Prioritzaven la repetició i les respostes orals.
- La jornada escolar era molt llarga (de l’albada fins al capvespre).
- L’any escolar començava al novembre i s’acabava al juny.
Ciceró ja va dir que la llei i les institucions democràtiques no servien de res si els ciutadans no estaven “ben educats”; per tant calia garantir els valors de la virtut cívica a través d’un sistema educatiu.
Iesso 2019: Ser mestre en la república de Ciceró
Els mestres de l’escola elemental (ludus) de la República a l’Imperi:
- Al principi era una professió menystinguda.
- Els primers mestres eren poetes i grecs itàlics.
- Eren homes lliures o esclaus (grecs) alliberats.
- Treballadors per compte propi: al principi vivien de donatius, després es van fixar honoraris.
- No tenien una formació específica, tret de la instrucció elemental que també havien rebut. (llegir i escriure).
Durant l’imperi, els mestres es van veure recompensats amb una sèrie de privilegis al considerar que la seva professió era útil pels ciutadans i sagrada pels deus, ja que eduquen a la joventut per a la noblesa d’esperit i per a la virtut cívica.
Iesso 2019: Bilingüisme: Llatí o grec?
La inquietud dels romans pel predomini grec en l’àmbit educatiu mai va desaparèixer del tot durant la seva hegemonia.
Els primers mestres eren d’origen grec. De fet, gairebé arreu on anaven els romans s’havien d’enfrontar amb la cultura grega, que era l’antecessora.
Durant els inicis de la república s’ensenyava tant en llatí com en grec.
Amb el temps el llatí va anar produint la seva pròpia literatura i madurant com a llengua.
Cap a finals de la república el llatí es va convertir en la llengua principal en el sistema educatiu romà.
El grec s’ensenyava com a segona llengua cultural.
Iesso 2019: Els romans es preocupaven per l’educació?
Doncs, sí: Cató, Ciceró i Quintilià entre d’altres.
Cató (234-149 aC.) considerava que era impropi d’un esclau educar, ensenyar i disciplinar als fills del seu amo. El mateix Cató va fer de mestre del seu fill.
El seu ideal d’home era: ”home bo, expert en la parla” (vir bonus, dicendi peritus), entenent per “bo” que tingués els valors tradicionals de l’estil romà i respectés la llei.
Ciceró (106-43 aC.) fou un gran estudiós de la problemàtica educativa. El preocupaven el respecte i la fidelitat a l’estil romà definit com els costums tradicionals i l’acceptació a l’autoritat de la llei.
Defensava el model d’ensenyament grec.
Deia que calia aprofitar els models bons, vinguessin d’on vinguessin.
Quintilià (35-100 dC) va escriure sobre la teoria i la pràctica de l’educació. Va iniciar l’estudi del caràcter del nen donant importància al naixement i els primers anys de vida.
El seus estudis defensaven:
- Una bona escola és moralment saludable.
- La qualitat d’una escola depèn tant del caràcter i la intuïció psicològica del mestre com del material d’ensenyament.
- El paper del mestre és fonamental.
- El mestre ha d’observar les respostes del nen i adequar-ne les tasques segons l’edat.
- La coacció física de tustar és inútil; s’ha d’elogiar als alumnes i utilitzar sancions positives.
Iesso 2019: Els romans ja tenien política educativa
Durant el primer segle de l’Imperi es va crear la necessitat d’instaurar una política educativa.
Calia una administració pública, extensa i amb capacitat de gestió.
Van començar a crear moltes escoles fins a quedar totes englobades en un sistema estatal.
L’escolarització no era ni obligatòria ni gratuïta, però amb el temps es va anar exigint a les municipalitats que n’assumissin la responsabilitat i com a mínim n’oferissin la instrucció elemental (ludus).
Alhora, l’estat, es va comprometre a fer una tasca de control i de foment de l’educació.
Durant l’imperi els mestres van rebre una sèrie de privilegis: es considerava que la seva professió era útil pels ciutadans i sagrada pels deus, ja que eduquen a la joventut per a la noblesa d’esperit i per a la virtut cívica.
A continuació els enllaços corresponents a la recopilació d'articles publicats en ocasió dels Iesso dels anys anteriors: