Li has dit “NO” / “Prou” / “S’ha acabat” i s’ha enfadat? Doncs, no gastis més saliva justificant la teva decisió ferma i segura. Com més et justifiques menys convincent és la teva decisió i més escletxes troba el teu fill per posar-te a prova amb un seguit de supliques que et fan cedir perquè et sap greu la situació.
A vegades és a l’inrevés, el teu fill segueix fent morros i males cares i tu intentes canviar la situació incòmode dient “no n’hi ha per tant”...i entres en una espiral de justificacions on el sentit de la teva decisió inicial ha quedat totalment esvaït per la falta de fermesa i seguretat.
Allò que havia de ser una acceptació de les conseqüències dels fets esdevinguts s’ha convertit en un: “Ai pobret, oi que no ho faràs més?”. I l’episodi s’acaba fins que en torna a venir un altre i acabeu de la mateixa manera.
Aquesta actitud t’apropa més a la sobreprotecció que a l’educació. Haver de dir no és dur però ajudes a posar límits que els donaran seguretat.
Veure els teus fills acceptant les conseqüències d’allò que no s’ha fet o no ha anat com havia d’anar no és agradable ni per tu ni per ells, però si no prens les decisions amb fermesa i les mantens no tindran l’efecte pedagògic desitjat.
Com ho fas?
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar algú, comparteix-lo.
A vegades és a l’inrevés, el teu fill segueix fent morros i males cares i tu intentes canviar la situació incòmode dient “no n’hi ha per tant”...i entres en una espiral de justificacions on el sentit de la teva decisió inicial ha quedat totalment esvaït per la falta de fermesa i seguretat.
Allò que havia de ser una acceptació de les conseqüències dels fets esdevinguts s’ha convertit en un: “Ai pobret, oi que no ho faràs més?”. I l’episodi s’acaba fins que en torna a venir un altre i acabeu de la mateixa manera.
Aquesta actitud t’apropa més a la sobreprotecció que a l’educació. Haver de dir no és dur però ajudes a posar límits que els donaran seguretat.
Veure els teus fills acceptant les conseqüències d’allò que no s’ha fet o no ha anat com havia d’anar no és agradable ni per tu ni per ells, però si no prens les decisions amb fermesa i les mantens no tindran l’efecte pedagògic desitjat.
Com ho fas?
- Actua amb seguretat.
- Fes valdre la norma que s’ha trencat si n’hi havia.
- NO facis retrets dient que ja l’havies avisat, no critiquis; objectiva dient que la norma era ben clara per a tots.
- NO facis gran parlaments. Ho veu com un “rotllo”.
- Concreta els fets de manera objectiva (Què ha passat?) amb paraules i frases curtes, clares i concises.
- NO doneu voltes sobre el succeït.
- NO et justifiquis.
- No alcis el to de veu, no cridis. Mantén un to més aviat baix.
- Un cop hagis executat la teva decisió “desapareix” (fes les teves coses).
- No repeteixis la teva conclusió, amb una vegada n’hi ha prou.
- Ara és el seu moment de reflexió i tu ja has fet el que havies de fer. Ara ja depèn del teu fill l’estona que tardarà a acceptar els fets i l’estona que li duri l’enuig.
- No et preocupis, com menys atenció li dediquis més aviat es resoldrà tot plegat.
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar algú, comparteix-lo.