És un fet que com a mare o pare tens el dret, l’obligació i la responsabilitat de donar ordres al teu fill per posar els límits que necessita per créixer amb autonomia.
Sovint utilitzes paraules i expressions que impliquen vaguetat, imprecisió, poc compromís, generen discussió, dubtes, poca convicció, ... Són expressions de l’estil:
- hauries de....
- has de...
- intenta...
- procura...
- millor que...
Quan el cervell rep aquests missatges no té una ordre clara encara que impliqui una certa obligació. No sap si s’ha de fer ara mateix, més tard o és una qüestió voluntària, és a dir, que si no se’n té ganes no cal fer-la.
Les ordres que dones al teu fill han d’estar ben expressades, clares (subjecte+ verb+ complement ;-) ). Utilitza expressions com:
- Fes-te...
- Organitza’t...
- Endreça’t...
- Posa’t...
- Treu...
Aquestes expressions donen seguretat i convicció a l’ordre que transmets.
Si el teu fill és petit (2-7anys) dóna només una ordre, no en donis més d’una. Després ja en donaràs una altra si fa falta.
Les ordres han de ser clares, específiques (concretes) i necessàries. Estalvia’t les ordres innecessàries, és a dir, abans de donar una ordre pensa si realment cal.
Per donar una ordre no t’enfadis, no cridis, no t’irritis,... això no farà que l’ordre s’executi més aviat sinó que més aviat produirà l’efecte contrari. Mantén el teu to de veu i expressa-la amb convicció.
Les ordres tenen la finalitat de posar límits i no han de quartar la llibertat perquè el teu fill pugui exercir la seva l’autonomia.
Si t’ha agradat i creus que pot interessar a algú comparteix-lo amb les teves amistats.