Doncs, sí: Cató, Ciceró i Quintilià entre d’altres.
Cató (234-149 aC.) considerava que era impropi d’un esclau educar, ensenyar i disciplinar als fills del seu amo. El mateix Cató va fer de mestre del seu fill.
El seu ideal d’home era: ”home bo, expert en la parla” (vir bonus, dicendi peritus), entenent per “bo” que tingués els valors tradicionals de l’estil romà i respectés la llei.
Ciceró (106-43 aC.) fou un gran estudiós de la problemàtica educativa. El preocupaven el respecte i la fidelitat a l’estil romà definit com els costums tradicionals i l’acceptació a l’autoritat de la llei.
Defensava el model d’ensenyament grec.
Deia que calia aprofitar els models bons, vinguessin d’on vinguessin.
Quintilià (35-100 dC) va escriure sobre la teoria i la pràctica de l’educació. Va iniciar l’estudi del caràcter del nen donant importància al naixement i els primers anys de vida.
El seus estudis defensaven:
A continuació els enllaços corresponents a la recopilació d'articles publicats en ocasió dels Iesso dels anys anteriors:
Cató (234-149 aC.) considerava que era impropi d’un esclau educar, ensenyar i disciplinar als fills del seu amo. El mateix Cató va fer de mestre del seu fill.
El seu ideal d’home era: ”home bo, expert en la parla” (vir bonus, dicendi peritus), entenent per “bo” que tingués els valors tradicionals de l’estil romà i respectés la llei.
Ciceró (106-43 aC.) fou un gran estudiós de la problemàtica educativa. El preocupaven el respecte i la fidelitat a l’estil romà definit com els costums tradicionals i l’acceptació a l’autoritat de la llei.
Defensava el model d’ensenyament grec.
Deia que calia aprofitar els models bons, vinguessin d’on vinguessin.
Quintilià (35-100 dC) va escriure sobre la teoria i la pràctica de l’educació. Va iniciar l’estudi del caràcter del nen donant importància al naixement i els primers anys de vida.
El seus estudis defensaven:
- Una bona escola és moralment saludable.
- La qualitat d’una escola depèn tant del caràcter i la intuïció psicològica del mestre com del material d’ensenyament.
- El paper del mestre és fonamental.
- El mestre ha d’observar les respostes del nen i adequar-ne les tasques segons l’edat.
- La coacció física de tustar és inútil; s’ha d’elogiar als alumnes i utilitzar sancions positives.
A continuació els enllaços corresponents a la recopilació d'articles publicats en ocasió dels Iesso dels anys anteriors: