Aquests dies segur que heu tingut l’oportunitat d’endreçar i ordenar i heu pogut comprovar que han aparegut un munt de coses que ja no recordàveu que les teníeu i que potser no les heu fet servir mai o, un cop les vau tenir, les vau aparcar.
Tot això vol dir que cal prendre consciència de tot el que us envolta, l’ús que en feu, si realment és tan necessari com us semblava en el moment en què ho desitjàveu i per tant en justificàveu la seva necessitat o, si per contra, tot va quedar en un foc d’encenalls, que només dura mentre crema, i després no en queda res.
És important intentar fer una valoració, la més objectiva possible, de què és una necessitat i de què no ho és.
Si partiu de la base que una necessitat és allò que és imprescindible (menjar, sostre, higiene, salut, educació,...) potser trobareu més fàcil valorar que les altres “necessitats” no són tals sinó que són desitjos que en cas de no veure’s acomplerts no passarà res greu.
S’ha de reconèixer que no és gens fàcil. El bombardeig constant de tots els mitjans no facilita gens aquesta tasca.
El control i l’autocontrol de les “necessitats” comença per un mateix. Ja sigui a través de l’exemple, o bé dels vostres raonaments, cal transmetre als vostres fills el sentit just de la necessitat de totes les coses.
Si t’ha agradat comparteix-lo.
- Esteu realment mal acostumats a tenir tot allò que creieu que necessiteu?
- Què passaria si no ho poguéssiu tenir “tot”?
Tot això vol dir que cal prendre consciència de tot el que us envolta, l’ús que en feu, si realment és tan necessari com us semblava en el moment en què ho desitjàveu i per tant en justificàveu la seva necessitat o, si per contra, tot va quedar en un foc d’encenalls, que només dura mentre crema, i després no en queda res.
- On és aquell esperit que us feia desitjar allò?
- Per què no us segueix fent la mateixa “il·lusió”?
- Us feia realment tanta il·lusió o era un impuls generat per un entorn que us fa desitjar i voler posseir un seguit de coses innecessàries?
És important intentar fer una valoració, la més objectiva possible, de què és una necessitat i de què no ho és.
Si partiu de la base que una necessitat és allò que és imprescindible (menjar, sostre, higiene, salut, educació,...) potser trobareu més fàcil valorar que les altres “necessitats” no són tals sinó que són desitjos que en cas de no veure’s acomplerts no passarà res greu.
S’ha de reconèixer que no és gens fàcil. El bombardeig constant de tots els mitjans no facilita gens aquesta tasca.
El control i l’autocontrol de les “necessitats” comença per un mateix. Ja sigui a través de l’exemple, o bé dels vostres raonaments, cal transmetre als vostres fills el sentit just de la necessitat de totes les coses.
Si t’ha agradat comparteix-lo.