Vens d’un passat on el concepte social “plorar” demostrava debilitat i així és com et van educar i s’ha anat transmetent de generació en generació amb frases com:
Actualment, gran part de la societat ja s’està adonant que no ha de ser així. Que les emocions han de ser sentides i no reprimides en el moment que les tenim. No té sentit aparcar-les o reprimir-les perquè la situació que les ha provocades ja no és ni serà la mateixa al cap d’un temps, sigui llarg o curt.
Com ho fas?
- No aturis o continguis el seu plor, no l’ajuda a madurar.
- Ajuda al teu fill a conèixer i reconèixer l’origen del plor.
- Esbrina què ha ocasionat el plor per saber com has d’actuar.
- Tingues en compte que no és el mateix una rabieta, una situació de tristesa, una situació d’impotència,...
Per exemple:
L’emoció (el plor) durarà el que necessiti el teu fill per acceptar la situació que l’ha provocada.
Ja veuràs que com menys es reprimeix una emoció més aviat s’accepta la causa que l’ha provocada i per tant es sobreposa més aviat i continua amb el que estava fent.
Recorda que el primer exemple ets tu i, tu ets qui decideixes quin model de gestió de les emocions s’adapta millor al vostre tarannà..
Dona sortida a les emocions, en el seu moment i amb la intensitat en què es produeixin.
Si t’ha agradat i l’has trobat interessant, comparteix-lo amb les teves amistats.
- Els homes no ploren.
- No està ben vist que els homes plorin en públic.
- Plorar és cosa de dones.
- No siguis un/una ploramiques.
- Per tot això no cal que ploris.
- No ploris més, sigues fort/forta.
- Etc.
Actualment, gran part de la societat ja s’està adonant que no ha de ser així. Que les emocions han de ser sentides i no reprimides en el moment que les tenim. No té sentit aparcar-les o reprimir-les perquè la situació que les ha provocades ja no és ni serà la mateixa al cap d’un temps, sigui llarg o curt.
Com ho fas?
- No aturis o continguis el seu plor, no l’ajuda a madurar.
- Ajuda al teu fill a conèixer i reconèixer l’origen del plor.
- Esbrina què ha ocasionat el plor per saber com has d’actuar.
- Tingues en compte que no és el mateix una rabieta, una situació de tristesa, una situació d’impotència,...
Per exemple:
- En una situació de tristesa no tallis el plor amb un “No ploris, ....”, és millor dir “Jo també estic trist/trista, ...”.
- En una situació de caiguda l’abraces i li comentes “et deu fer mal...”, “ja pots plorar que jo estic amb tu”, “quan ens fem mal a vegades plorem”,...
- En situacions de rabieta deixa que el sentiment faci el seu curs, deixa’l plorar i si vol estar amb tu que ho faci i, tingues clar que no cediràs als seus desitjos. No justifiquis cinquanta mil vegades el “per què”. Amb una sola vegada n’hi ha prou.
- En una situació d’impotència digues-li: “Ja t’entenc i sé com et sents”, ....
L’emoció (el plor) durarà el que necessiti el teu fill per acceptar la situació que l’ha provocada.
Ja veuràs que com menys es reprimeix una emoció més aviat s’accepta la causa que l’ha provocada i per tant es sobreposa més aviat i continua amb el que estava fent.
Recorda que el primer exemple ets tu i, tu ets qui decideixes quin model de gestió de les emocions s’adapta millor al vostre tarannà..
Dona sortida a les emocions, en el seu moment i amb la intensitat en què es produeixin.
Si t’ha agradat i l’has trobat interessant, comparteix-lo amb les teves amistats.