Quantes vegades les preguntes que li fas produeixen l’efecte contrari? De quina altra manera li pots preguntar “Què has fet?”
Si t’hi fixes, aquest tipus de preguntes sempre es dirigeixen directament a TU i aquest tu és el teu fill. Van directes a buscar un culpable, a demanar una explicació convincent, a donar per fet una cosa abans de constatar els fets i, sobretot, posen a la defensiva i en guàrdia al TU que li estàs demanant una resposta.
Totes aquestes preguntes tenen una connotació acusatòria. Totes aquestes expressions només transmeten sentiments negatius i creen més angoixa al voltant de situacions quotidianes que acaben afectant la convivència.
La cosa és tan senzilla com canviar la pregunta dirigida al TU per una pregunta impersonal, general, com “Què ha passat?”, “Com ha estat?”. Aquesta pregunta dóna peu a esbrinar què ha passat però sense buscar el què, el com, el quan, i el per què acusadors. Es tracta d’escoltar l’explicació dels fets i assumir-ne les responsabilitats.
No és fàcil, però si cada vegada que et trobes en aquesta situació t’atures un moment i penses com has de fer la pregunta, aviat hauràs canviat l’actitud i tu i els teus fills guanyareu en benestar emocional.
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar algú, comparteix-lo.
Si t’hi fixes, aquest tipus de preguntes sempre es dirigeixen directament a TU i aquest tu és el teu fill. Van directes a buscar un culpable, a demanar una explicació convincent, a donar per fet una cosa abans de constatar els fets i, sobretot, posen a la defensiva i en guàrdia al TU que li estàs demanant una resposta.
Totes aquestes preguntes tenen una connotació acusatòria. Totes aquestes expressions només transmeten sentiments negatius i creen més angoixa al voltant de situacions quotidianes que acaben afectant la convivència.
La cosa és tan senzilla com canviar la pregunta dirigida al TU per una pregunta impersonal, general, com “Què ha passat?”, “Com ha estat?”. Aquesta pregunta dóna peu a esbrinar què ha passat però sense buscar el què, el com, el quan, i el per què acusadors. Es tracta d’escoltar l’explicació dels fets i assumir-ne les responsabilitats.
No és fàcil, però si cada vegada que et trobes en aquesta situació t’atures un moment i penses com has de fer la pregunta, aviat hauràs canviat l’actitud i tu i els teus fills guanyareu en benestar emocional.
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar algú, comparteix-lo.