Amb la mascareta no hi som del tot, una bona part de la nostra comunicació no verbal queda escapçada per aquesta pantalla protectora. La mascareta ens tapa ben bé mitja cara i amaga les nostres expressions, gestos, ganyotes, moviment dels llavis, els somriures, la tristesa, el dubte, la inseguretat, mitges alegries, alegries senceres, ens destorba, ens fa nosa, ens impedeix percebre els sons exactes perdent part dels finals de paraules o frases, costa molt més vocalitzar, amaga els diferents tons de veu i matisos que formen el conjunt de tot allò que volem fer arribar al nostre interlocutor.
La mascareta és un estri de protecció i els professionals que tenim com a eina principal l’expressió oral, verbal i no verbal la mascareta ens deixa a mig camí d’allò que volem comunicar. Sovint una mitja rialla, un gest, una expressió d’aprovació o desaprovació, el moviment dels teus llavis que insinuen una pista... és un reforç per aquell alumne que li costa una mica més i que amb la teva petita insinuació s’ha sentit segur per tirar endavant.
A més la mascareta redueix una mica el camp de visió, cosa que ens provoca més angoixa a l’hora de llegir i escriure.
Mai ens hauríem pensat que una pandèmia així en visitaria i ens posaria a tots en guàrdia, ens deixaria esporuguits, ens privaria del contacte amb els nostres... Tot això ens ha fet donar compte de la importància de moltes petites coses, i accions que de tan petites no les computàvem com a part de nosaltres, em refereixo a l’expressió no verbal, allò que veiem quan escoltem.
Ara hem d’acceptar que molt probablement és un element de protecció que ha vingut per quedar-se i que potser algunes temporades podrem anar sense i d’altres haurem de portar-la per protegir la nostra salut i la de tots els que ens envolten.
Així doncs, haurem de donar un paper important a les mirades i l’expressivitat dels ulls per captar què hi ha darrere d’aquest domàs protector i alhora pertorbador.
Si t’ha agradat comparteix-lo
La mascareta és un estri de protecció i els professionals que tenim com a eina principal l’expressió oral, verbal i no verbal la mascareta ens deixa a mig camí d’allò que volem comunicar. Sovint una mitja rialla, un gest, una expressió d’aprovació o desaprovació, el moviment dels teus llavis que insinuen una pista... és un reforç per aquell alumne que li costa una mica més i que amb la teva petita insinuació s’ha sentit segur per tirar endavant.
A més la mascareta redueix una mica el camp de visió, cosa que ens provoca més angoixa a l’hora de llegir i escriure.
Mai ens hauríem pensat que una pandèmia així en visitaria i ens posaria a tots en guàrdia, ens deixaria esporuguits, ens privaria del contacte amb els nostres... Tot això ens ha fet donar compte de la importància de moltes petites coses, i accions que de tan petites no les computàvem com a part de nosaltres, em refereixo a l’expressió no verbal, allò que veiem quan escoltem.
Ara hem d’acceptar que molt probablement és un element de protecció que ha vingut per quedar-se i que potser algunes temporades podrem anar sense i d’altres haurem de portar-la per protegir la nostra salut i la de tots els que ens envolten.
Així doncs, haurem de donar un paper important a les mirades i l’expressivitat dels ulls per captar què hi ha darrere d’aquest domàs protector i alhora pertorbador.
Si t’ha agradat comparteix-lo