Et sonen aquestes frases? "A sopar, fes-te el llit, posa la roba per rentar, fes-te la bossa d’esports, renta’t les mans, para taula, deixa el mòbil, treu les escombraries"... Són totes aquelles accions que cal fer i que repeteixes una vegada darrere l’altra perquè es duguin a terme i ... que no s’acaben executant fins que no hi ha un “crit de guerra amenaçador”.
Què passa quan manes una cosa i no hi ha resposta?
El teu fill és molt llest i amb una vegada que li diguis les coses ja t’ha sentit i ja t’ha entès. El què passa és que és més fàcil esperar a veure si “cola”, o aprofitar per jugar una estoneta més o, fer una altra cosa o, posar a prova els límits.
Aprendre i educar implica repetir, insistir, provar-ho de nou, perseverar, exercir l’autoritat, posar límits...
Perquè el teu fill arribi a ser autònom cal que entengui que les coses s’han de fer i, que si no es fan, tenen conseqüències. I que en el punt mitjà entre l’autonomia i el recordatori persistent hi ha l’obediència, necessària per assegurar-te que el teu fill està aprenent tot allò que cal per a ser autònom.
És difícil acceptar que el teu fill ha de topar amb els fets, però que no et faci por deixar-lo créixer enfrontant-se amb la realitat, tan senzill com acceptar la conseqüència que se’n deriva dels seus actes; si cal es va a l’escola amb el pijama, es va a entrenar amb l’equip suat de la setmana passada o, s’asseu a sopar quan els altres ja heu començat.
Com ho fas?
Què passa quan manes una cosa i no hi ha resposta?
El teu fill és molt llest i amb una vegada que li diguis les coses ja t’ha sentit i ja t’ha entès. El què passa és que és més fàcil esperar a veure si “cola”, o aprofitar per jugar una estoneta més o, fer una altra cosa o, posar a prova els límits.
Aprendre i educar implica repetir, insistir, provar-ho de nou, perseverar, exercir l’autoritat, posar límits...
Perquè el teu fill arribi a ser autònom cal que entengui que les coses s’han de fer i, que si no es fan, tenen conseqüències. I que en el punt mitjà entre l’autonomia i el recordatori persistent hi ha l’obediència, necessària per assegurar-te que el teu fill està aprenent tot allò que cal per a ser autònom.
És difícil acceptar que el teu fill ha de topar amb els fets, però que no et faci por deixar-lo créixer enfrontant-se amb la realitat, tan senzill com acceptar la conseqüència que se’n deriva dels seus actes; si cal es va a l’escola amb el pijama, es va a entrenar amb l’equip suat de la setmana passada o, s’asseu a sopar quan els altres ja heu començat.
Com ho fas?
- Avisa que cada vegada repetiràs menys les coses perquè ja s’han après.
- Que s’haurà d’atendre a les conseqüències.
- Estableix acords perquè entengui que hi ha d’haver temps per tot.
Confia plenament en el teu fill i ajuda’l a ser cada vegada més autònom, responsable i conseqüent amb els seus actes.
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar algú, compateix-lo.