Quantes vegades t’has trobat en aquesta situació? El dinar o el sopar ja estan a punt i la taula encara no està parada.
Aquesta situació et provoca molt d’estrès:
- Augmentes el nerviosisme.
- El to de veu va “increscendo”.
- El teu pensament es col·lapse només de pensar les vegades que et trobes en aquesta situació,
- Acabes parant la taula mentre vas GRRRRR!!
- L’ambient està tens i el que havia de ser un àpat tranquil i plaent s’ha convertit en una reunió de cares llargues i paraules seques.
Com que la responsabilitat de “parar la taula” és una de les primeres tasques que aprèn a fer el teu fill ja no la fa amb aquella alegria i cada vegada és més feixuc de fer-la. Tingues clar que a casa tothom ha de col·laborar perquè la dinàmica de la convivència pugui rutllar i, per tant, fer-ho tu no és una solució. A casa hi viviu tots i entre tots s’ha de fer tot, repartint i participant en les tasques que cadascú té assignades i que sempre han de tenir la possibilitat ser consensuades.
Com ho fas?
- Compta fins a ... i comunica que el dinar o el sopar ja és a taula.
- Posa a la taula només el que depèn de tu (olla, cassola, safata,...), si abans calen les tovalles no posis res.
- No paris la taula.
- Espereu o seieu a taula com aquell qui no passa res, qui l’ha de parar ja la pararà.
- Mantingueu la conversa que podríeu tenir mentre el responsable para la taula.
- No facis cap retret, viu-ho amb tota normalitat.
- No parlis del fet i feu el que feu sempre.
Si vols que sigui normalitat, actua amb normalitat.
Bon profit!!
Si t’ha agradat i creus que pot interessar a algú més, comparteix-lo amb les teves amistats.