A sopar, fes-te el llit, posa la roba per rentar, fes-te la bossa d’esports, renta’t les mans, para taula... són totes aquelles accions que cal fer i que repeteixes una i altra vegada perquè es duguin a terme i ... que no s’acaben executant fins que no hi ha un crit de guerra.
Què passa quan manes una cosa i no hi ha resposta?
El teu fill és molt molt llest i amb una vegada que li diguis les coses ja t’ha sentit i ja t’ha entès. El què passa és que és més fàcil esperar a veure si “cola”, o aprofitar per jugar un ratet més o, mentrestant, fer una altra cosa o, res.
Aprendre i educar implica repetir, insistir, provar-ho de nou, perseverar,...
Perquè el teu fill arribi a ser autònom cal que entengui que les coses s’han de fer i que si no es fan tenen conseqüències. Però en el punt mig entre l’autonomia i el recordatori persistent hi ha l’obediència, necessària per assegurar-te que el teu fill està aprenent tot allò que cal per a ser autònom.
És difícil acceptar que el teu fill ha de topar amb els fets, però que no et faci por deixar-lo créixer enfrontant-se amb la realitat, tan senzill com acceptar la conseqüència que se’n deriva dels seus actes; si cal es va a l’escola amb el pijama, es va a entrenar amb l’equip suat de la setmana passada o, s’asseu a sopar quan els altres ja heu començat.
Com ho fas?
- Avisa que cada vegada repetiràs menys les coses perquè ja s’han après.
- Que s’haurà d’atendre a les conseqüències.
- Estableix acords perquè entengui que hi ha d’haver temps per tot.
Confia plenament en el teu fill i ajuda’l a ser cada vegada més autònom, responsable i conseqüent amb els seus actes.
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar algú, compateix-lo