Aquests dies, tots, pares, fills i nets enyorem els nostres avis. Sort n’hi ha de les noves tecnologies, les que els nostres avis sempre ens han explicat que no s‘haurien cregut mai algú que els hagués dit que a les seves velleses podrien parlar i veure’s amb els nets i els fills a través d’un telèfon sense endoll.
Pels teus fills, els avis són els vostres pares i els membres de la família que ja no treballen i tenen molt de temps per passejar i aturar-se a observar, no tenen pressa per arribar a casa, els poden fer moltes preguntes perquè les contesten totes, els permeten algunes llicències, s’encomanen l’alegria mútuament,...
Els avis són part de l’origen dels vostres fills, són el referent a través del qual els teus fills busquen informació sobre vosaltres i el passat i els pregunten:
Els nens són curiosos i els avis estan disposats a satisfer aquesta curiositat. És una bona manera d’aprendre que les coses no sempre han estat com ara, que abans es feien d’una altra manera.
Així, amb paciència (una virtut oblidada però necessària) els nostres fills reben una informació que els serà útil per a:
Els avis disposen d’un dels valors que avui en dia és un bé escàs: el temps.
I tot això envoltat del respecte i l’estimació que els avis tenen cap als néts i que han de ser recíprocs, creant uns lligams de confiança que són la base per unes bones relacions i un bon aprenentatge dels valors com el temps i la paciència que tan sovint veiem com se’ns escapen.
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar algú, comparteix-lo.
Pels teus fills, els avis són els vostres pares i els membres de la família que ja no treballen i tenen molt de temps per passejar i aturar-se a observar, no tenen pressa per arribar a casa, els poden fer moltes preguntes perquè les contesten totes, els permeten algunes llicències, s’encomanen l’alegria mútuament,...
Els avis són part de l’origen dels vostres fills, són el referent a través del qual els teus fills busquen informació sobre vosaltres i el passat i els pregunten:
- Com éreu vosaltres de petits.
- Què fèieu.
- Us portàveu bé o malament.
- Éreu bons estudiants,...
- Com s’ho feien per fer tal cosa o tal altre sense els avantatges d’ara.
Els nens són curiosos i els avis estan disposats a satisfer aquesta curiositat. És una bona manera d’aprendre que les coses no sempre han estat com ara, que abans es feien d’una altra manera.
Així, amb paciència (una virtut oblidada però necessària) els nostres fills reben una informació que els serà útil per a:
- La formació d’una escala de valors ( disponibilitat, perspectiva, paciència,...)
- Saber que les coses s’obtenen a través d’un procés i perseverant abans no en recullin els fruits.
- Acceptar processos d’adaptació i assimilació als canvis
Els avis disposen d’un dels valors que avui en dia és un bé escàs: el temps.
- Temps per escoltar, un exemple pràctic perquè els vostres fills també aprenguin a fer-ho.
- Entenguin que escoltar també vol dir reflexionar, mantenir llargues converses respectant el diàleg i gaudint de la convivència.
- La companyia de qui, que amb l’experiència viscuda, els ajuda a entendre que cada dia que passa també van acumulant vivències que els serviran per adaptar-se als nous temps i a les relacions personals on els porti la vida.
I tot això envoltat del respecte i l’estimació que els avis tenen cap als néts i que han de ser recíprocs, creant uns lligams de confiança que són la base per unes bones relacions i un bon aprenentatge dels valors com el temps i la paciència que tan sovint veiem com se’ns escapen.
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar algú, comparteix-lo.