La curiositat alimenta l’atenció, motiva per a l’aprenentatge i encén les emocions.
Des de ben aviat, el teu fill va activar la seva curiositat que és el motor que l’esperona a jugar, a experimentar, a imitar, a rebre estímuls, a obtenir recompenses i a establir lligams entre què passa al seu voltant i les seves emocions.
Des de ben petit ha volgut tocar, tastar, olorar i explorar tot el que hi ha al seu entorn.
També ets conscient que a mesura que el teu fill creix aquesta curiositat disminueix proporcionalment; a més edat menys curiositat. Sembla que la biologia i l’entorn hi tenen un paper important.
El dia a dia no ajuda a mantenir aquesta curiositat en actiu. L’excés de tecnologia, l’estrès, el cansament, la pressa... no deixen temps per dedicar-se a la curiositat, a “fer el tafaner” per satisfer les ànsies de saber i de conèixer.
Tot i els obstacles que et trobes al voltant, és important que tu desvetllis el teu esperit crític perquè el teu fill no desactivi la seva curiositat innata.
El teu fill és curiós perquè busca respostes als seus: “Per què...?”, “Què...?”, “Com...?”... sobre alguna cosa que li ha desvetllat la curiositat, o simplement l’ha empès a ”“curiositar””(me l’acabo d’inventar perquè no contingui la connotació xafardera del verb tafanejar).
Si és petit:
Si ja és més gran i cal desvetllar la curiositat:
La curiositat és el principi de qualsevol recerca, és el fonament de la creativitat i possibilita els avenços en tots els àmbits.
Per això vols que la generació del teu fill sigui una generació que es fa preguntes, que no li fa por el fracàs perquè és una manera d’aprendre i que en el seu estil de vida la curiositat estigui sempre activada.
Des de ben aviat, el teu fill va activar la seva curiositat que és el motor que l’esperona a jugar, a experimentar, a imitar, a rebre estímuls, a obtenir recompenses i a establir lligams entre què passa al seu voltant i les seves emocions.
Des de ben petit ha volgut tocar, tastar, olorar i explorar tot el que hi ha al seu entorn.
També ets conscient que a mesura que el teu fill creix aquesta curiositat disminueix proporcionalment; a més edat menys curiositat. Sembla que la biologia i l’entorn hi tenen un paper important.
El dia a dia no ajuda a mantenir aquesta curiositat en actiu. L’excés de tecnologia, l’estrès, el cansament, la pressa... no deixen temps per dedicar-se a la curiositat, a “fer el tafaner” per satisfer les ànsies de saber i de conèixer.
Tot i els obstacles que et trobes al voltant, és important que tu desvetllis el teu esperit crític perquè el teu fill no desactivi la seva curiositat innata.
El teu fill és curiós perquè busca respostes als seus: “Per què...?”, “Què...?”, “Com...?”... sobre alguna cosa que li ha desvetllat la curiositat, o simplement l’ha empès a ”“curiositar””(me l’acabo d’inventar perquè no contingui la connotació xafardera del verb tafanejar).
Si és petit:
- Sigues a prop per si et demana ajuda.
- Observa i no diguis res si no cal, estàs d’acord en el fet que ha d’explorar el seu entorn.
- No t’alarmis en cas de desordre, servirà per aprendre a endreçar.
Si ja és més gran i cal desvetllar la curiositat:
- Fes-te i feu-vos més preguntes en veu alta: Què és el canvi climàtic? En què em pot afectar? És fiable el que llegeixo? Per què hi ha refugiats? D’on venen? ...
- Recupereu l’interès per algunes matèries (filosofia, ciència, tecnologia, història, ...).
- Desenganxeu-vos de la tecnologia (xarxes socials, xats, ...), és útil però no imprescindible i us fa perdre molt de temps.
- Feu coses junts (llegir, consultar, cercar informació, fer alguna gestió,...) ajuda a mantenir l’interès i seguir buscant més.
- Divertiu-vos fent “recerques” amb els extensos recursos de què disposem.
La curiositat és el principi de qualsevol recerca, és el fonament de la creativitat i possibilita els avenços en tots els àmbits.
Per això vols que la generació del teu fill sigui una generació que es fa preguntes, que no li fa por el fracàs perquè és una manera d’aprendre i que en el seu estil de vida la curiositat estigui sempre activada.