A casa, a l’escola, a la feina, ...i a tot arreu!
Aquest estiu, tot rellegint el pedagog Gregorio Luri, em va cridar l’atenció una experiència duta a terme en alguns centres educatius de nivells diferents on els problemes de disciplina hi eren presents.
Es partia de la base que una gran mesura podria ser massa xocant i es va decidir començar per les petites coses.
Aquelles petites coses que poguessin adoptar la forma de missatge positiu.
La proposta consistia en utilitzar, sempre que calgués i en el moment adequat, les tres paraules màgiques que són: “si us plau”, “gràcies” i “perdó”.
A l’entrada d’un dels centres s’hi va col·locar una gran pancarta amb les tres paraules màgiques perquè així, cada dia a l’entrar al centre, tothom les veiés i les recordés.
Cal afegir que darrere d’aquest projecte hi havia un professorat molt convençut i amb les idees molt clares d’activitat col·lectiva amb un objectiu comú. Com que tothom coneixia exactament la consigna, tothom podia aplicar-la o demanar a l’altre que “si us plau” que l’apliqués. Ja sigui per l’entorn o per la complicitat que es va anar creant que va provocar un canvi perceptiblement positiu en la dinàmica del centre. Es respirava un altre aire, de més serenitat, menys tensions i d’acceptació de l’altre. Fins i tot, els problemes de disciplina es van reduir.
Entre d’altres aspectes, actualment estem sobrevalorant l’espontaneïtat, la individualitat( jo sóc jo) i la immediatesa de tal manera que no deixem pas a virtuts com la temprança (obrar en conseqüència i ser responsable), la prudència , la fortalesa (fermesa davant la dificultat), i la justícia (ser moderats i tenir autocontrol).
Però no podem oblidar que som part d’una comunitat, que no estem sols i que la convivència és responsabilitat de tots.
La senzillesa de demanar les coses si us plau, donar les gràcies i excusar-se quan calgui pot ser un bon inici per reconduir algunes situacions de tensió. Es tracta de trencar l’espiral de negativitat per millorar i facilitar les relacions interpersonals del dia a dia en tots els àmbits i situacions on ens movem.
Si fem una mica de memòria tots recordem allò de:
–I ara..., què es diu?
–Com s’han de demanar les coses?
I segur que hem fet el mateix amb els nostres fills. Ara ja només es tracta de recuperar, mantenir i ampliar aquest hàbit del que tots hauríem de ser-ne uns incansables promotors.
MONTSE MIQUEL
Pedagoga
Num col. 00969
