V - Educació i mobilitat social a l’imperi romà
A mesura que l’imperi es consolidava, el poder va anar passant del senat i les magistratures cap a la persona del l’emperador. Els magistrats es van convertir en funcionaris de l’administració pública i la burocràcia imperial es va anar desenvolupant.
Els funcionaris augmentaven i donaven suport a l’ampliació de l’autoritat imperial ja que els proporcionava una mobilitat social ascendent. Aquesta va atraure les categories inferiors de la societat romana. D’aquesta manera les ocupacions que comportaven un cert nivell educatiu es van valorar i apreciar com a mitjà per obtenir un ascens social. A més, com que l’imperi creixia juntament amb el sistema burocràtic va absorbir personal de tots els grans sectors de la societat, fins al punt de permetre l’accés a l’administració d’estrangers i d’esclaus. Aquests van ser majoritàriament funcionaris i mestres.
L’administració pública era complexa i es dividida en dos grans subgrups:
- El cos inferior: metges, arquitectes, endevins i intèrprets auguris, ...
- El cos superior (scribae): subordinats dels magistrats que incloïen procònsols, llegats, cuestors, edils i tribuns. Aquest comptaven amb un sou permanent de l’Estat encara que no treballessin sempre.
Aquestes transformacions van ser possibles gràcies a l’augment de la població i a la manumissió (alliberament d’esclaus , libertini, per gratitud), sobretot dels mestres esclaus. Aquests van prosperar de tal manera que la classe alta va arribar a dependre dels seus coneixements.
Durant el primer segle de l’imperi, Roma havia generalitzat la instrucció més bàsica i havia posat en marxa un cert progrés del nivell educatiu.
Llavors, els romans van decidir dotar al sistema educatiu d’una base més sistemàtica.
Si vols ampliar la informació, l’historiador de l’educació J.Bowen ens ho explica en la seva obra “Historia de la educación occidental” (tomo I).