IV - Llibres i biblioteques.
Durant el primer segle de l’imperi es va donar molta importància a la paraula escrita. L’educació dels segles anteriors va fer que hi hagués una població més alfabetitzada i més lectors. S’havien publicat grans quantitats de llibres de tots els temes i manuals educatius que van utilitzar els mestres.
Al principi, els llibres tenien un format de rotllo de papirus. Després es va passar a les tauletes lligades que es desplegaven com un acordió. Molts dels que escrivien ho feien per afició en les seves hores de lleure.
La paraula “publicar” significava l’autorització per fer-ne còpies.
Els llibreters es situaven a la mateixa zona de la ciutat . Tota aquesta activitat va portar cap a la creació de biblioteques. Les biblioteques s’instal·laven en dos edificis, un per a les obres gregues i l’altre per a les obres llatines.
Tot això va ser possible gràcies a l’expansió sistemàtica de la instrucció elemental.
El S.II d.C, Roma era una ciutat molt gran (1 milió d’habitants) i per tant, per a molta població era un requisit obligatori saber llegir i escriure. A més l’imperi necessitava un gran aparell burocràtic per mantenir el seu funcionament. Per a molts càrrecs d’ajudants i d’encarregats s’exigia el grau elemental.
L’historiador de l’educació J.Bowen ens ho explica en la seva obra “Historia de la educación occidental” (tomo I).