No et conformis dient: “com que el que escriu s’entén prou bé...”
Agafar el llapis i escriure no ha de ser un exercici de contorsionisme amb els dits.
No agafar el llapis correctament té “efectes secundaris” sobre el traç i l’escriptura.
Observa com agafa el llapis el teu fill i comprova si es donen algunes d’aquestes conseqüències:
- No és un traç àgil.
- No és un traç fluid.
- No és un traç precís.
- No es manté constant sobre la línia.
- No pot veure allò que escriviu.
- Es fa ombra sobre allò que està escrivint.
- Trepitja allò que escriviu.
- No pot mantenir una pressió constant.
- No pot mantenir el to muscular.
En la majoria dels casos s’agafa el llapis d’una manera forçada, col·locant els dits, la mà i fins i tot l’avantbraç i el braç en una postura gairebé antinatural. D’aquesta manera és fàcil d’entendre que al cap d’una estona d’escriure aparegui la tensió muscular a la mà, al canell i, sobretot, a l’avantbraç. Mantenir la pressió adequada amb una positura incòmode suposa un sobreesforç i provoca una disminució de la capacitat d’atenció i de concentració.
Agafar el llapis correctament també forma part de la seva carta de presentació.
Per tant, agafar el llapis d’una manera estrafolària no ajuda a donar una bona imatge.
NO et pots relaxar. Has de vetllar i insistir perquè agafi el llapis bé, fes que sigui una de les teves i les seves prioritats.
No et conformis dient: “com que el que escriu s’entén prou bé...”
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar a algú, compateix-lo.