Aquesta és la recomanació de Sandi Mann, psicòloga estudiosa de l’avorriment.
La Sandi defineix l’avorriment com una emoció molt valuosa que conté un gran potencial perquè esperona a la ment a buscar una activitat diferent, engrescadora, sorprenent,... Aquest potencial de l’avorriment és el que porta la humanitat a progressar i evolucionar. La Sandi Mann diu que algú que estava avorrit va fer el primer foc.
Com una emoció més, l’avorriment et transporta a la curiositat, la motivació i l’acomodació a les circumstàncies.
Tal com diu Luis Rojas Marcos (Metge i Psiquiatre) l’avorriment és un moment en el que la creativitat es desvetlla. Quan el cervell no té res a fer venen les idees, és a dir, es van lligant idees, es van connectant fins a la creativitat.
L’avorriment connecta amb un mateix i és un entrenament per tolerar la frustració i la impaciència. Somiar despert enriqueix l’esperit.
Cal perdre la por a l’avorriment però no cal provocar l’avorriment de manera intencionada. Pots gestionar els tempos.
Com ho fas?
L’avorriment és un estat que empeny a buscar estímuls, procura que no siguin destructius. Recorda que els extrems són dolents: massa avorriment és dolent i gens d’avorriment també.
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar algú comparteix-lo.
La Sandi defineix l’avorriment com una emoció molt valuosa que conté un gran potencial perquè esperona a la ment a buscar una activitat diferent, engrescadora, sorprenent,... Aquest potencial de l’avorriment és el que porta la humanitat a progressar i evolucionar. La Sandi Mann diu que algú que estava avorrit va fer el primer foc.
Com una emoció més, l’avorriment et transporta a la curiositat, la motivació i l’acomodació a les circumstàncies.
Tal com diu Luis Rojas Marcos (Metge i Psiquiatre) l’avorriment és un moment en el que la creativitat es desvetlla. Quan el cervell no té res a fer venen les idees, és a dir, es van lligant idees, es van connectant fins a la creativitat.
L’avorriment connecta amb un mateix i és un entrenament per tolerar la frustració i la impaciència. Somiar despert enriqueix l’esperit.
Cal perdre la por a l’avorriment però no cal provocar l’avorriment de manera intencionada. Pots gestionar els tempos.
Com ho fas?
- Enfoca l’avorriment com una experiència.
- No els ho organitzis tot.
- No et sentis responsable de mantenir-los sempre entretinguts.
- Deixa alguns dies sense programar-los l’oci.
- Permet que tinguin estones per estar sols i sense activitats.
- Desconnecta selectivament els aparells que ens envolten (teles, tauletes, mòbils,..)
- No corris a oferir-li el mòbil quan s’avorreix.
- Si et diu: “Mare, m’avorreixo”, tu li respons: “Avorreix-te una mica més”.
L’avorriment és un estat que empeny a buscar estímuls, procura que no siguin destructius. Recorda que els extrems són dolents: massa avorriment és dolent i gens d’avorriment també.
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar algú comparteix-lo.