II - Com aprenien els nens a l’escola elemental:
- El professor rebia el nom de litterator i tenia unes nocions molt primàries d’escriptura, però suficients per ensenyar les bases de l’escriptura.
- Les eines de què disposava eren una tauleta encerada (tabella) i un punxó metàl·lic.
- El mètode d’aprenentatge consistia a ensenyar primer el nom de les lletres de l’alfabet, per ordre, i després la seva forma per escrit i escriure-les a la tauleta. Aquest sistema , després d’una crítica constructiva de Quintilià el S. I d.C., va canviar i els nens van començar a treballar les lletres en motlles tot jugant i després les aprenien a escriure a través d’una tauleta ja escrita i a la que s’hi havia d’anar col·locant les diferents lletres i encaixar-les.
- El següent pas eren els exercicis de fluïdesa i rapidesa en l’escriptura. Al mateix temps, aprenien a llegir les síl·labes i a combinar-les fins a formar paraules garantint una pronunciació correcta. Aquest era un aprenentatge lent, d’anar fent, fins arribar a escriure frases, versos de poetes o dites de personatges famosos.
- Pel càlcul, comptaven amb els dits (d’aquí deriven les formes dels nombres romans) i un muntet de pedretes (calculi). Es posaven en una tauleta plana de fusta, àbac, dotada amb uns galzes per aguantar les fileres de pedretes. El nens aprenien de memòria unes taules aritmètiques (d’origen grec) i aprenien a comptar amb l’àbac.
- El càlcul mai va ser un contingut important en de l’educació elemental.
Si vols ampliar la informació, l’historiador de l’educació J.Bowen ens ho explica en la seva obra “Historia de la educación occidental” (tomo I).