Sovint et sembla que la teva filla no és prou gran per fer segons què i optes per fer-ho tu perquè potser aniràs més de pressa, estalviaràs una mica de material, no hi hauràs de passar al darrere, no hi ha el perill de què es faci mal, ... i així unes quantes excuses més que serveixen per justificar la teva actuació sobre protectora.
A vegades, et sap greu que et diguin que “sobre protegeixes” la teva filla perquè no t’ho has plantejat mai que sigui així. Tu, personalment, no has dit: “Vaig a protegir la meva filla de tots els perills, feines dures,...”. És una acció que et surt automàticament i que no et qüestiones si cal o no, ho fas i ja està.
És probable que t’hagi demanat de fer-ho ella sola, però tu no ho has permès.
Ara és hora de prestar atenció a la teva actuació, encara que et suposi un gran esforç, ves donant ales a la teva filla perquè sigui més autònoma, no ho vulguis fer tot tu (portar-li la maleta de l’escola, prepara-li el berenar,...).
Com a mare també has d’acceptar i voler que la teva filla creixi i sàpiga espavilar-se sola en un moment donat. A més, li demostres la teva confiança cap a ella i ella et demostrarà que és capaç de fer-ho i millorar en la pràctica i en definitiva que tu també confies en ella..
Pensa que estàs preparant la teva filla per fer front a la vida i que no vols que li passi com a la papallona de la llegenda.
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar algú comparteix-lo.