- Que em vigiles?
-Sí que et vigilo.
-Que no confies en mi?
-Sí que confio en tu. I per això mateix m’haig d’assegurar que puc seguir confiant en tu.
Aquest podria ser perfectament un petit tall d’una conversa que pots haver mantingut amb el teu fill adolescent alguna vegada.
Si vas al diccionari, veuràs que la paraula vigilar ve del llatí “vigilare” que vol dir estar en vetlla; estar atent. Si ens fixem en la definició diu:”prestar atenció a una persona o cosa per observar-la i controlar-la i evitar, així, algun dany o perill.”
Tots plegats formem part d’una societat en la que tot està a l’abast, tot sembla molt fàcil, molt temptador, ... i per això no és d’estranyar que a vegades t’assaltin pensaments i preocupacions que com a pare o mare et fan qüestionar si pots confiar en el teu fill.
Et preocupa l’entorn, amb qui van, com són els seus amics i les seves famílies, si tenen les mateixes afinitats que tu o semblants, ....
Vigilar el teu fill no ha de ser una tasca de detectius, de buscar i remenar quan ells no hi són, ni de fer-los interrogatoris que no porten en lloc i només fan que enrarir l’ambient i afegir tensió a la ja prou complicada adolescència.
-
Has tingut motius per desconfiar ?
-
T’ha deixat pistes irrevocables per què et malfiïs, dubtis, recelis,...?
A vegades, de manera premeditada, amb subtileses i altres tàctiques, intentes obtenir informació d’alguna cosa o altra que et bull en el pensament i et neguiteja. Aquestes estratègies et condueixen a obtenir mitges veritats, mals entesos, confusions, males interpretacions, temor, i sobretot desconfiança.
Si has dit que hi confies, en cas de sospita, t’has de pronunciar clarament i oferir la teva ajuda i el teu suport en tot moment. És aquí on has de demostrar la teva confiança.
Si t’ha agradat i creus que pot interessar a algú més, comparteix-lo amb les teves amistats.
Montse Miquel Andreu | Pedagoga | Num. col 969