El confinament ha aparcat unes paraules i n’ha posat en circulació unes altres perquè les necessitats i les situacions han canviat.
La desconnexió durant força temps d’entorns comuns i habituals fa que el cervell emmagatzemi al disc dur el vocabulari que no usem amb tanta freqüència, sobretot el referent a temes més concrets (mates, ciències, llengües, dansa, esports,...) i també el vocabulari entre companys i de diferents llengües. Podem dir que en certa manera els teus fills han estat fent una “immersió lingüística” amb la llengua familiar (sobretot els primers mesos de confinament). El vocabulari que s’utilitza a casa no coincideix amb el dels companys ni amb el de l’escola i, sovint, tampoc amb l’idioma vehicular de l’escola.
A partir d’ara els teus fills recuperaran amb més o menys habilitat i facilitat aquell vocabulari que els connecta amb el seu entorn.
No és res que t’hagi de preocupar, però sí observar. La desconnexió els ha allunyat de les expressions populars que sovint se senten sense escoltar però, que el seu cervell va emmagatzemant, contextualitzant i significant per quan les necessitin.
El teu repte és ajudar-los en la recuperació d’aquest vocabulari, és a dir, que no s’acabin substituint les paraules que no surten per “això o allò”, sinó pel nom real de cada cosa.
Quan no els surtin les paraules ( tant a l’hora d’escriure-les, com parlant) pots ajudar-los donant-los pistes, dir-los la lletra inicial o la primera síl·laba. No acabis tu les paraules o les frases que queden a mig aire, que acabin el que volen dir i si no s’entén, tens molta paciència per escoltar-los. Sobretot poseu-hi bon humor.
Si t’ha agradat comparteix-lo.
La desconnexió durant força temps d’entorns comuns i habituals fa que el cervell emmagatzemi al disc dur el vocabulari que no usem amb tanta freqüència, sobretot el referent a temes més concrets (mates, ciències, llengües, dansa, esports,...) i també el vocabulari entre companys i de diferents llengües. Podem dir que en certa manera els teus fills han estat fent una “immersió lingüística” amb la llengua familiar (sobretot els primers mesos de confinament). El vocabulari que s’utilitza a casa no coincideix amb el dels companys ni amb el de l’escola i, sovint, tampoc amb l’idioma vehicular de l’escola.
A partir d’ara els teus fills recuperaran amb més o menys habilitat i facilitat aquell vocabulari que els connecta amb el seu entorn.
No és res que t’hagi de preocupar, però sí observar. La desconnexió els ha allunyat de les expressions populars que sovint se senten sense escoltar però, que el seu cervell va emmagatzemant, contextualitzant i significant per quan les necessitin.
El teu repte és ajudar-los en la recuperació d’aquest vocabulari, és a dir, que no s’acabin substituint les paraules que no surten per “això o allò”, sinó pel nom real de cada cosa.
Quan no els surtin les paraules ( tant a l’hora d’escriure-les, com parlant) pots ajudar-los donant-los pistes, dir-los la lletra inicial o la primera síl·laba. No acabis tu les paraules o les frases que queden a mig aire, que acabin el que volen dir i si no s’entén, tens molta paciència per escoltar-los. Sobretot poseu-hi bon humor.
Si t’ha agradat comparteix-lo.