Agafar el llapis bé és més important del que et penses.
Perquè hem d’agafar el llapis correctament?
Com ho fem?
Material:
Un cop el llapis té la punta feta l’agafem de la següent manera:
A la part ampla del llapis hi podeu marcar la forma de la punta del dit gros.
Recordem que cal aguantar el full amb l’altra mà.
Ara ja podem practicar. El més fàcil és una estoneta cada dia per crear aquest nou hàbit. A la nostra web us podeu descarregar els recursos imprimibles per practicar.
També podeu trobar adaptadors triangulars pels llapis però, a vegades, ja ho hem provat tot i un estri diferent sempre motiva molt més.
Deixeu el llapis a la vista i sempre amb la punta a punt per escriure, així serà més temptador d’utilitzar-lo per fer els deures i perquè fa més gràcia que el llapis convencional.
No importa l’edat que es tingui, amb voluntat sempre s’hi és a temps a corregir.
He comprovat que quan ja fa uns quants dies que practica amb el llapis de “paleta”, el llapis normal s’agafa bé en més ocasions sense que se n’adoni.
Per reforçar la pràctica penseu en estris que utilitzem diàriament o algunes vegades i en les que els dits tenen la posició del llapis. En aquests usos normalment no hi ha mala pràctica (pinces d’estendre la roba, agafar els coberts, enganxar gomets, treure les llavors de la síndria... ) i la posició és la correcta.
Per descomptat, els exercicis de psicomotricitat fina ajuden molt a l’hora d’enfortir el to muscular (plastilina, fang, punxar, treballs amb paper,...).
Proveu-ho. El resultat és sorprenent.
Perquè hem d’agafar el llapis correctament?
- Per aconseguir un traç àgil, fluid i precís.
- Per veure bé allò que escrivim mentre escrivim.
- Per evitar la tensió i el cansament.
- Perquè forma part de la nostra carta de presentació.
- Perquè la lletra tingui la inclinació correcta (lleugerament cap a la dreta).
Com ho fem?
Material:
- 1 llapis de bricolatge o de paleta. Un recurs diferent als llapis “convencionals”.
- Una bola de paper petita o estri semblant (si cal).
Un cop el llapis té la punta feta l’agafem de la següent manera:
- Posem el dit gros (polze) a la part ampla del llapis.
- Posem el dit índex a sobre de la part estreta del llapis.
- Posem el dit del mig de costat a la part ampla que queda a sota.
- Amaguem els dits petit i l’anul·lar tancant-los i (si cal) subjectant una bola de paper...
A la part ampla del llapis hi podeu marcar la forma de la punta del dit gros.
Recordem que cal aguantar el full amb l’altra mà.
Ara ja podem practicar. El més fàcil és una estoneta cada dia per crear aquest nou hàbit. A la nostra web us podeu descarregar els recursos imprimibles per practicar.
També podeu trobar adaptadors triangulars pels llapis però, a vegades, ja ho hem provat tot i un estri diferent sempre motiva molt més.
Deixeu el llapis a la vista i sempre amb la punta a punt per escriure, així serà més temptador d’utilitzar-lo per fer els deures i perquè fa més gràcia que el llapis convencional.
No importa l’edat que es tingui, amb voluntat sempre s’hi és a temps a corregir.
He comprovat que quan ja fa uns quants dies que practica amb el llapis de “paleta”, el llapis normal s’agafa bé en més ocasions sense que se n’adoni.
Per reforçar la pràctica penseu en estris que utilitzem diàriament o algunes vegades i en les que els dits tenen la posició del llapis. En aquests usos normalment no hi ha mala pràctica (pinces d’estendre la roba, agafar els coberts, enganxar gomets, treure les llavors de la síndria... ) i la posició és la correcta.
Per descomptat, els exercicis de psicomotricitat fina ajuden molt a l’hora d’enfortir el to muscular (plastilina, fang, punxar, treballs amb paper,...).
Proveu-ho. El resultat és sorprenent.