III – L’educació secundària durant l’imperi romà.
Tal com fan actualment els nostres fills, cap a als 12 anys els nois deixaven l’escola elemental per passar a l’Escola de Gramàtica, l’equivalent a la nostra secundària (E.S.O.).
El grammaticus (professor) tenia uns coneixements superiors i un sou més elevat que els instructors de l’escola elemental. La formació es basava sobretot en l’estudi de la literatura, preferentment dels autors llatins sobre els grecs a partir del S I a.C. Els textos de Ciceró i molts altres escriptors romans van donar pas a l’edat d’or de la literatura llatina.
Quines assignatures treballaven?
- Música: ritmes, sons i cadències.
- Geometria: línies, figures, dimensions i magnituds.
- Astronomia: el firmament, l’alba, la posta de sol, el moviment dels cossos celestes.
- Literatura: estudi dels poetes, aprendre històries, vocabulari, entonació, pronunciació correcta.
- Oratòria: en la que incloïen la invenció d’una història, cuidar l’estil, l’ordre, la memòria, i la dicció (vocalització).
- Aritmètica: càlcul
- Lògica: formes i lleis generals del coneixement humà.
Amb el pas dels anys la música, les matemàtiques i l’educació física van anar perdent presència. Es van potenciar els estudis verbals, amb l’anàlisi dels autors grecs i llatins més admirats. Es prioritzava l’exposició oral del temes.
L’historiador de l’educació J.Bowen ens ho explica en la seva obra “Historia de la educación occidental” (tomo I).