Com en totes les llars, hi ha un dia que no saps ben bé per què, es van acumulant tot un seguit de :
- Circumstàncies i despropòsits,
- Situacions “d’emergència”,
- Tensions,
- Missatges que no arriben,
- Encàrrecs fets a mitges o descuits,
- Coses que cauen i no tornen soles al lloc,
... i tots els que hi vulguis afegir i que ara mateix et vénen a la memòria.
Alhora, vas notant una sensació de cargolament i recargolament i
“embolica que fa fort”, mentre el teu diàleg interior ja ha construït un discurs espectacular amb punts i comes i punts i a part.
Quina acostuma a ser la teva resposta a aquestes situacions?
La resposta més comuna, és la d’abocar tot allò que portes al pap, de qualsevol manera, aixecant el to de veu, intentant que ningú et prengui el torn de paraula per no perdre el fil de les teves raons i gairebé faltant-te la respiració. Evidentment, la situació acaba en una olla de grills, tothom amb morros i males cares i sovint amb rèpliques desenfrenades que fereixen els sentiments de tothom i porten a situacions difícils de reconduir i reconciliar.
Aquesta cal d’esborrar-la del teu catàleg.
Una altra possibilitat és fer veure que no has vist res. Però així només aconsegueixes deixar passar una colla de situacions i actituds que perjudiquen la convivència familiar creant un malestar emocional, on els drets i els deures de cada membre de la família són qüestionats, ja que no hi ha normes i límits que situïn a cadascú al seu lloc.
Com ho pots fer?
Imagina’t que per una d’aquelles casualitats et trobes amb un altre “pare/mare” a qui li acabes explicant la situació i et sents millor i, fins i tot “normal” perquè a casa dels altres passa tres quarts del mateix. Probablement, la breu “teràpia de grup” t’ha alleujat, i quan et topes de nou amb la situació t’ho prens amb més serenitat, sense alçar el to de veu, amb un diàleg ordenat en que el nostre interlocutor (fill) no li quedarà més remei que acceptar les conseqüències dels seus actes.
Per donar resposta a aquestes situacions has de:
- Ser coherent.
- Establir quina és la conseqüència que se’n deriva.
- Valorar la situació amb tanta objectivitat com sigui possible. Va bé posar-se en el lloc de l’altre per entendre’l i acceptar la situació.
- Posar temps entre els fets i la resposta. Compta fins a 100,1000, 10.000, ...
Montse Miquel Andreu | Pedagoga | Num. col 969