T’has fixat com ho fan els nens quan comencen a llegir o ens volen ensenyar alguna cosa?. Allarguen el dit i senyalen com si volguessin tocar allò que ens mostren.
A través del dit s’estableix una connexió entre el cervell o l’objecte. El dit fa de punter per què la vista no hagi de fer un sobre esforç.
Quan el teu fill comença a llegir amb el dit, arriba un punt que se li diu que ja el pot treure, que és “millor” llegir sense dit, que està mal vist llegir amb l’ajuda del dit. Doncs no és així. El dit ajuda a fixar el què llegeix . Si traiem el dit, els ulls han de treballar més per situar-se i fixar les paraules dificultant una mica més l’aprenentatge.
Stendal deia:
“L’intel·lectual és, senzillament, un ésser humà que quan llegeix un llibre té un llapis a la mà”.
Segueix la lectura amb un bolígraf, un llapis o qualsevol altre estri que no destorbi la lectura, et facilitarà la concentració i el procés d’assimilació de la informació serà molt més ràpid.
El punter o llapis és el que estableix la connexió entre el text que es llegeix i el teu cervell.
Acostuma al teu fill a que subjecti el punter i vagi seguint el text que està llegint.
Aprofita el recurs i repta’l a fer córrer el punter cada vegada una mica més ràpid, d’aquesta manera el cervell també anirà funcionant més ràpid per seguir el ritme. Notaràs com la velocitat, la concentració i la comprensió dels textos milloren. Proveu-ho.
