Què hi fa una emoció com el plor, reprimida entre la gola i l’estómac
Sovint tu i tots tenim tendència a reprimir el plor, a fer que s’acabi el més aviat possible sigui quina sigui la causa que l’hagi ocasionat.
El plor és l’expressió física de la tristesa però també de la ràbia, el dolor, la impotència i l’enuig. Si el volem definir des del punt de vista de la ciència direm que és un acte bioquímic del nostre cos que pretén regular l’estat d’equilibri de les hormones, tant en els adults com en els infants i que està directament relacionat amb les emocions.
Moltes vegades has reprimit el plor en el precís moment que senties aquell nus a la gola, l’has posat a la cua de les emocions que s’esperen per sortir com si es tractés de la impressora quan ens diu que hi ha ics documents a la cua. Més tard, quan creus que ja pot tenir sortida no hi ha ningú que reculli aquest plor i ja no sents el mateix dins teu i ni recordes ben bé perquè vas sentir la necessitat de plorar.
Per què impedim que el plor surti en el mateix moment que en tenim necessitat? Només sabem que el concepte social que plorar demostra debilitat s’ha anat transmeten de generació en generació amb frases com :
-
Els homes no ploren.
-
No està ben vist que els homes plorin en públic.
-
Plorar és cosa de dones.
-
No siguis un/una ploramiques.
-
Per tot això no cal que ploris.
-
No ploris més, sigues fort/forta.
-
Etc, ...
Per sort, actualment ja ens estem donant compte que no ha de ser així. Que les emocions han de ser sentides i no reprimides en el moment que les tenim. No té sentit aparcar-les o reprimir-les perquè la situació que les ha provocades ja no és ni serà la mateixa al cap d’un temps, sigui llarg o curt.
Refrenar o contenir el plor, no ajuda a madurar.
Ajuda al teu fill a conèixer i reconèixer l’origen del plor. Esbrina què ha ocasionat el plor per saber com has d’actuar. No és el mateix una rabieta, una situació de tristesa, una situació d’impotència,... Per exemple:
-
En una situació de tristesa no tallis el plor amb un “No ploris, ....”, és millor dir “Jo també estic trist/trista, ...”.
-
En una situació de caiguda l’abraces i li comentes “et deu fer mal...”, “ja pots plorar que jo estic amb tu”, “quan ens fem mal a vegades plorem”,...
-
En una situació de rabieta deixa’l plorar i si vol estar a la teva falda o al teu costat que ho faci, i tingues clar que no cediràs als seus desitjos.
-
En una situació d’impotència li diré: “Ja t’entenc i sé com et sents, ....
L’emoció ( el plor) durarà el que necessiti el teu fill per acceptar la situació que l’ha provocada.
Ja veuràs que com menys es reprimeix una emoció més aviat s’accepta la causa que l’ha provocada i per tant es sobreposa més aviat i continua amb el que estava fent.
Com sempre dic, el primer exemple ets tu i per tant ets tu decideixes quin model de gestió de les emocions tries.
Dona sortida a les emocions, en el seu moment i amb la intensitat que sentis.
Si t’ha agradat i l’has trobat interessant, comparteix-lo amb les teves amistats.
Montse Miquel Andreu | Pedagoga | Num. col 969