Com l’estendràs? Com la plegaràs? Quantes vegades et trobes en situacions semblants?
Les tasques de casa són cosa de tots, sempre tenint en compte l’edat, és clar. De vegades et sembla que només és una petita cosa, però si les vas sumant totes ja no és tan petita. Fes memòria de quantes coses reculls o fas tu i no el teu fill, aquí en tens uns exemples:
- endreçar la llet a la nevera,
- llençar el tetrabrick de llet, ben plegat, a la bossa del plàstic.
- la torradora al seu lloc,
- s’ha tret el plat de la taula i el rebuig encara és al plat,
- mitjons cargolats,
- pantalons amb un camal de cada manera,
- el sabó destapat a la dutxa,...
Són una pila de petites feines que van quedant per fer i, que un “algú” ,que ets tu, acaba fent perquè no es fan soles.
Sovint no li dones importància, però segur que algun dia que tenies pressa t’ha suposat un temps afegit.
Cada etapa de creixement exigeix un grau de col·laboració. Per això és fonamental que li ensenyis i li expliquis que hi ha petits detalls de la vida de cada dia que faciliten la convivència de tota la família.
Les petites coses que t’he citat al principi són les candidates a posar-hi remei. Això sí, cal que tinguis una bona disposició a fer la “vista grossa”, carregar-te de paciència i demanar el que convingui amb la màxima naturalitat possible (respira fondo i compta fins a 100).
Com ho fas?
- Quan feu coses junts ensenya-li a ser pràctic, a deixar les coses resoltes en el mateix moment de fer-les (esbandir un plat,... )
- Digues-li com t’ho fas tu perquè sembli fàcil, és a dir, quines petites accions que et faciliten la feina; de mica en mica les anirà incorporant.
- NO toquis allò que està fora de lloc. Si necessites l’espai ho apartes una mica.
- Demana amb tota la naturalitat del món el que s’hagi de fer.
- Si acabes fent-ho tu perquè no hi ha hagut més remei, no diguis res, un silenci val més que mil retrets; ja veuràs com a la propera vegada només cal dir-ho que ja estarà fet.
- Allò que no es fa té conseqüències, és a dir, pot ser que acabi anant amb arrugues, amb taques, s’haurà de girar la samarreta, haurà d’esbandir el plat quan ja hagi paït el berenar i el sopar,...
Com resols els cas de la samarreta?
- Estén la samarreta com puguis.
- Plega-la com puguis.
- Deixa-la a la pila de la roba corresponent, quan serà el moment de posar-se-la ja toparà amb la qüestió.
Normalment funciona uns quants dies fins que les samarretes i mitjons tornen a aparèixer fetes una manyoc; llavors tornes a utilitzar la mateixa estratègia i així fins que ... al final, deixar-la del dret, es converteix en un hàbit.
Ens donem compte de que les coses passen o hi són quan hi topem. Aquesta és la base per anar millorant cada dia.
Si t’ha agradat i creus que pot interessar a algú comparteix-lo amb les teves amistats.