Aquest hivern, tot passejant pel Port del Comte, ens vam trobar una carnet d’identitat a terra. Els dos matrimonis que anàvem ens vam començar a qüestionar què havíem de fer:
- Portar-lo a l’hotel que teníem allà mateix.
- Portar-lo als mossos d’esquadra.
- Enviar-lo per correu ordinari a l’interessat,...
Rellegint les dades del carnet ens vam adonar que era d’una població propera a la nostra.
De seguida ho vam comentar a les nostres filles i ..., és clar, allà mateix van trobar la solució.
-Home, mare! Posem aquest nom al facebook i ho sabrem.
Hi van contactar. Li van preguntar si havia perdut el carnet. Primer els va respondre que no. Però, al cap d’un no res els va dir que sí tot sorprès i preocupat.
El xiquet ja estava disposat a venir al nostre poble a buscar el carnet, però no va caldre. Per una d’aquelles “causalitats” de la vida, una de les parelles anava al seu poble a sopar.