Amb aquest gest acabes de respectar la seva decisió d’estar fent una activitat sense reclamar la presència constant de ningú i sense buscar l’aprovació constant, per part teva, d’allò que està fent.
El millor és no dir res i quan acabi allò que està fent ja et vindrà a trobar i a mostrar-te el que ha fet o a dir-te que ja no sap què fer. És llavors quan és el moment de reconèixer que ho fa molt bé, que quan es concentra i hi posa atenció és més fàcil gaudir del que s’està fent, ja sigui jugar, dibuixar, mirar contes, llegir, ...
Sovint acostuma un ser un “joc” de forces entre tu i ell i cal buscar l’equilibri. Pot ser que ho faci perquè realment en té ganes i llavors seguirà fent el que fa fins que se’n cansarà o, pot ser que busqui la teva aprovació (atenció) i un cop la tindrà, és a dir, li has seguit el seu joc, ja no continuarà l’activitat perquè ja ha obtingut la teva atenció.
Costa molt no intervenir perquè el món en el que et mous t’ha ensenyat a buscar sempre l’aprovació de l’entorn.
Abans d’intervenir en les múltiples situacions en les que el teu fill et posa a prova, compta fins a cent o, dos-cents... Com menys intervinguis més reforçaràs l’autonomia i la confiança del teu fill.
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar a algú comparteix-lo.