“Una vegada hi havia dos monjos que vivien en un monestir.
Un estava sempre trist i l’altre sempre estava content.
Un dia el monjo que estava sempre trist li va dir al monjo que sempre estava content:
- Com és que si tots dos resem amb el mateix fervor tu estàs sempre content i jo sempre estic trist?
El monjo content li va contestar:
- És que tu sempre reses per demanar alguna cosa i jo ho faig per agrair tot allò que se m`ha donat”.
Gairebé sempre i per educació dónes les gràcies. Això vol dir que estàs satisfet d’allò que has rebut en aquell moment i de part d’alguna persona .
Cada dia sents a parlar de viure en gratitud i, què vol dir viure en gratitud?
-> És prendre un postura positiva davant la vida.
-> Acceptar-te tal com ets d’una manera oberta i generosa.
Quan ets agraït transmets els teus sentiments a l’altre. Per això les “gràcies” han de sortir del cor, sentint-ho, mirant als ulls de l’altre i somrient.
Darrerament s’està demostrant que aquestes actituds d’agraïment proporcionen més satisfacció i això es tradueix en més optimisme i més benestar. La relació amb els que t’envolten és més fluida.
L’agraïment l’has d’entrenar, com un múscul, no ve de sèrie, és a dir, acostumar-te a donar les gràcies per tot i des del cor.
De vegades hi ha coses que les dónes per fetes i que per tant ja no són d’agrair. Però no estaria malament agrair-les de tant en tant.
La paraula AGRAIR se’t fa dura quan l’has de posar en pràctica perquè moltes vegades et costa reconèixer allò que ha fet l’altre.
Quan agraeixes tot allò del que estàs satisfet estàs desitjant el millor per l’altre. I això és bo.
L’agraïment fomenta el valor de les coses no materials, començant per la vida mateixa, que és un regal.
Qualsevol moment és bo per aturar-te a donar gràcies, ja sigui perquè pots gaudir d’una posta de sol,
perquè estàs bé de salut,
perquè t’ha anat bé el dia,
perquè t’has llevat,
perquè has pogut anar a l’escola i jugar amb els amics,
... o simplement perquè estàs viu i gaudeixes del què tens.
Ara ja només et queda transmetre aquesta actitud d’agraïment al teu fill. Si tu la practiques,el teu exemple serà el camí més fàcil.
Si t’ha agradat comparteix-lo. MOLTES GRÀCIES!
Montse Miquel Andreu | Pedagoga | Num. col 969