Sovint, quan llegeixes algun article d’educació o post com aquest acabes pensant: “No és tan fàcil com ens ho pintes, vine i posa’t al meu lloc”. Doncs sí, tens raó.
Sempre, a totes les llars hi ha un dia que no saps ben bé perquè, es van acumulant un seguit de circumstàncies, despropòsits, situacions “d’emergència”, tensions, missatges que no arriben, encàrrecs fets a mitges, descuits, coses que cauen i no tornen al seu lloc,...
Alhora t’envaeix una sensació de cargolament i recargolament i embolica que fa fort, mentre el teu diàleg interior ja ha construït un discurs espectacular amb punts, comes i punts i a part. Fins hi tot ja t’estàs imaginant la situació deixant anar el teu discurs.
Atura’t! No aboquis aquest discurs aixecant el to de veu, intentant que ningú et prengui el torn de paraula per no perdre el fil de les teves raons i gairebé faltant-te la respiració. Només aconseguiràs tenir una olla de grills, morros i males cares, rèpliques desenfrenades que fereixen els sentiments de tothom i porten a situacions difícils de reconduir i reconciliar.
Com ho fas?
- Compta fins a cent.
- Respira i allibera tensió.
- Observa la situació objectivament.
- Pensa en la resposta més coherent, responsable i conseqüent.
- Un comentari constructiu. (Hi ha d’haver una manera millor de fer-ho).
- Actua d’una manera sorprenent i diferent de la que s’espera en aquest moment. (contrària, amb humor, rebaixant la importància,…)
Renuncia a la solució fàcil i tria la més intel·ligent, és el millor exemple que li pots transmetre al teu fill.
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar a algú comparteix-lo.