Segur ?
Segur que no li tornaràs a repetir al menys unes quantes vegades més?
Com volem que ens facin cas si som els primers de no complir allò que estem predicant?
Els nostres fills són molt llestos i amb una vegada que els diem les coses ja ens han entès.
Si els diem que els convidem a berenar, oi que no fa falta que ho repetim perquè en un instant ja s’hi han apuntat?
Això vol dir que si diem: “fes-te el llit, posa la roba per rentar, fes-te la bossa d’esports o buida-la,...” també ens han entès perfectament.
Però, què passa quan manem una cosa i no hi ha resposta?
Doncs passa que els nostres fills ens van posant a prova, a veure si deixant de fer-ho ells ho acabem fent nosaltres, a veure si “cola” i mentrestant fan una altra cosa o res.
Hem de deixar molt clar quines són les seves tasques a fer i si arriba el dia d’esports i la bossa no s’ha buidat doncs ja ho farà, que s’atingui a les conseqüències (la roba farà pudor, no tindrà aquella samarreta de l’equip,...).
Als pares ens costa molt acceptar que els nostres fills han de topar amb els fets, però que no ens faci por deixar-los créixer enfrontant-se amb la realitat, si cal es va a l’escola amb el pijama, es fa una rebequeria al mig del mercat, o es va a entrenar amb l’equip suat de la setmana passada.
No pot ser que després d’haver repetit una cosa mil vegades encara l’haguem d’acabar fent nosaltres perquè no podem sofrir que quedin dos mitjons a sota el llit, el nostre fill hagi d’anar amb l’equip brut, o l’acabem vestint per no fer tard a l’escola.
Posem-nos tranquils, després d’una primera vegada segurament ja no hi haurà una segona vegada i si no, tardarà una mica més però ho aconseguirem tots plegats, ells i nosaltres.
Confiem plenament en el nostres fills i fem que siguin uns nois autònoms, responsables i conseqüents amb els seus actes.