Segur que més d’una vegada has captat com està un ambient sense necessitat de preguntar, simplement has observat un gest, una mirada, un arronsar d’espatlles, has escoltat un to de veu...
Tot això ho has anat aprenent des que vares néixer i per això ho saps interpretar tan bé. Se’n diu llenguatge o comunicació no verbal.
A partir d’aquí t’he de dir que és molt important tenir en compte com et dirigeixes als teus fills i com reacciones segons les diferents situacions. Ells també capten aquest llenguatge no verbal i el saben interpretar tan bé com tu. Sovint parles a la lleugera pensant que ells no t’escolten i resulta que tenen les antenes més connectades que mai.
Has de saber controlar les vegades que parles d’un tema que els pugui afectar. Si ho fas massa sovint i davant d’ells pots provocar que “allò que comentes” prengui més importància de la que realment té i pugui causar una preocupació i una angoixa innecessàries.
És important que donis les explicacions justes i clares, adequades a cada edat i procurant transmetre tranquil·litat, seguretat i confiança.
Aquí tens petits gestos que et poden ajudar:
Passar la mà per l’espatlla, agafar la mà, seure plegats, una mirada acollidora, respectar el silenci, utilitzar un to de veu per a cada moment, no cridar, buscar la normalitat i la coherència, posar distància quan convé, ...,
deixa’t portar per la teva bona intuïció educativa.
El teu exemple i de la teva actitud són les millors eines per ajudar-los a créixer emocionalment sans.
Montse Miquel Andreu | Pedagoga | Num. col 969
