Avui et parlaré d’un altre dels aspectes que ens toquen més de prop:
La col·laboració a casa.
Normalment tenim certes tasques preestablertes i per tant ja se sap que és el que ha de fer cadascú. Sovint costa bastant que aquestes tasques es facin sense haver-les de recordar constantment. D’altres vegades es tracta de demanar un simple favor i de cop i volta sembla que hagis demanat la cosa més difícil del món.
Et sonen aquestes frases?
- “ara no puc”
- “un moment”
- “de seguida”
- “acabo això i ho faig” ...
Per què costen tan de fer les col·laboracions o petits favors?
- S’ha de deixar de fer alguna cosa que estàvem fent per fer-ne una altra.
- “molesta” encara que no s’estigui fent res.
- La immediatesa en que es presenten els favors.
- El caire sobtat o inesperat.
En aquest aspecte, com en molts d’altres, l’objectiu és aconseguir una normalitat, entenent per normalitat que no calgui insistir i que les col·laboracions i els favors formin part del tarannà familiar.
Com ho has de fer?
- Delimita molt bé les tasques.
- Deixa-les molt clares, que no hi pugui quedar cap escletxa de dubte a l’hora d’executar-les.
- Estableix quan s’han de fer.
- Comprova en quin grau afecten al ritme familiar.
- No cridar.
- Dona les explicacions justes del perquè “tot s’ha de fer entre tots” o “la feina ben repartida està bé per a tothom”.
Per exemple, si la tasca és parar la taula de l’hora de sopar el que no farem serà parar nosaltres la taula si encara no s’ha fet. Nosaltres esperarem que ja estigui parada per poder començar a sopar. Si som nosaltres els que acabem parant la taula estem solucionant un problema als nostres fills sense donar-los opció d’encarar-se amb les seves responsabilitats i per tant en aquest moment no estem educant.
Educar no és fàcil ni per a tu ni per a ell.
Ara bé, per les col·laboracions que en podríem dir petits favors a la comunitat que apareixen d’una manera sobtada, la teva resposta ha de ser ferma i sense estressar-te. En aquest moment ets tu qui ha d’estar alerta de no caure en la temptació de dir: “Bé, ja ho faig jo” o simplement ho acabes fent tu directament.
Insistir en la bona resolució d’aquestes petites tasques i favors és una de les maneres d’ajudar-los a entendre que en el món no estan sols, que ens necessitem perquè les coses rutllin dins la comunitat familiar i d’aquí ja ho podem ampliar a l’escola i a la resta del nostre entorn social.
Montse Miquel Andreu | Pedagoga | Num. col 969
