La convivència és un gran repte de vida i si a més és imposada i en espais reduïts, com en molts casos, el repte encara és més gran.
Prendre-t’ho en positiu és difícil però pots començar-ho a provar. Pensa en la possibilitat de conèixer-vos una mica més, i això inclou bons moments, mals moments, moments neutres, respectar l’espai de l’altre, arribar a acords, consensuar usos, revisar pautes...
També hi ha estones en què ho engegaries tot a passeig i llavors et sembla que estàs abandonant els teus deures i projectes educatius, estratègies pedagògiques... Quan arribis a aquest punt no et sentis culpable, empatitza amb la situació, tots plegats ho esteu fent el millor que sabeu, tan tu com els teus fills. No hi busquis el “m’està fent la punyeta”. Pots no respondre, a vegades un silenci és millor que mil paraules, o pots seguir-li el joc fins a reconduir la situació amb les teves habilitats comunicatives.
El teu fill és capaç d’entendre-ho i tingues la certesa que ets capaç de reconduir qualsevol situació que et plategi. Sovint, acceptar la situació i deixar que passi és un bon recurs.
Tots sentim por i respecte davant d’aquesta situació inaudita, excepcional, desconeguda, desconcertant i ens posa a prova a tots.
Sempre ens havíem sentit lliures de fer i desfer, d’entrar i sortir, d’anar i venir... i, de cop i volta ...
És important que donis les explicacions justes (curtes) i clares, adequades a cada edat i procurant transmetre tranquil·litat, seguretat i confiança.
Quan aquest embat hagi passat, aquestes situacions ens semblaran ridícules i tots plegats serem més forts.
Prendre-t’ho en positiu és difícil però pots començar-ho a provar. Pensa en la possibilitat de conèixer-vos una mica més, i això inclou bons moments, mals moments, moments neutres, respectar l’espai de l’altre, arribar a acords, consensuar usos, revisar pautes...
També hi ha estones en què ho engegaries tot a passeig i llavors et sembla que estàs abandonant els teus deures i projectes educatius, estratègies pedagògiques... Quan arribis a aquest punt no et sentis culpable, empatitza amb la situació, tots plegats ho esteu fent el millor que sabeu, tan tu com els teus fills. No hi busquis el “m’està fent la punyeta”. Pots no respondre, a vegades un silenci és millor que mil paraules, o pots seguir-li el joc fins a reconduir la situació amb les teves habilitats comunicatives.
El teu fill és capaç d’entendre-ho i tingues la certesa que ets capaç de reconduir qualsevol situació que et plategi. Sovint, acceptar la situació i deixar que passi és un bon recurs.
Tots sentim por i respecte davant d’aquesta situació inaudita, excepcional, desconeguda, desconcertant i ens posa a prova a tots.
Sempre ens havíem sentit lliures de fer i desfer, d’entrar i sortir, d’anar i venir... i, de cop i volta ...
És important que donis les explicacions justes (curtes) i clares, adequades a cada edat i procurant transmetre tranquil·litat, seguretat i confiança.
Quan aquest embat hagi passat, aquestes situacions ens semblaran ridícules i tots plegats serem més forts.