Aquí teniu una petita mostra de la varietat que trobem a l’hora d’agafar el llapis.
Com creieu que és aquest traç?
- No és àgil.
- No és fluid.
- No és precís.
- No podem veure allò que escrivim.
- Fem ombra sobre el nostre escrit.
- Trepitgem allò que escrivim.
- És difícil mantenir una pressió constant.
- Costa mantenir el to muscular.
Agafar el llapis no ha de ser un exercici de contorsionisme amb els dits.
És fàcil que al cap d’una estona aparegui la tensió muscular a la mà i el cansament en els dits degut a la pressió inadequada.
No ens podem conformar dient: “com que el que escriu s’entén prou bé...”
Agafar el llapis correctament també forma part de la nostra carta de presentació.
Oi, que quan veiem algun administratiu que no tecleja amb tots els dits pensem que no és prou bo perquè creiem que ha de ser part de la seva formació? Doncs, agafar el llapis d’una manera estrafolària no ajuda a donar una bona imatge.
NO ens podem relaxar. Hem de vetllar i insistir perquè agafar el llapis bé sigui una de les nostres prioritats, tinguem l’edat que tinguem.
En tindrem més és en el proper post.
Acròbates i contorsionistes
