Aquestes són les circumstàncies que acostumen a anar juntes:
-
les notes,
-
els deures d’estiu
-
el quadernet d’estiu.
-
molta calor.
-
poques o cap ganes de posar-s’hi.
-
la frase maleïda: “Que ja has fet els deures?”
Pensar de quina manera hem de dir “posem-nos a fer deures” i que la temperatura ambiental no s’enfili més, és tot un repte.
Som conscients que la convivència familiar se’n pot ressentir.
Com ho fem?
-fixem una estona curta.
-enfoquem els deures des d’un punt de vista amable.
-enfadar-nos suposa dues feines: enfadar-nos i desenfadar-nos.
-intercalem activitats d’ atenció - percepció entre exercicis.
-utilitzem recursos “simpàtics”, amb sentit de l’humor i que ens provoquin una rialla.
En càlcul o matemàtiques podem buscar situacions de la vida quotidiana:
- “a casa meva 8x4 no fan 30”,
-“si mai tens una botiga, amb aquests descomptes ... no sé pas :-).
-...
En llenguatge podem trobar situacions semblants:
-“Jo acostumo a tocar la guitarra i no la gitarra” (diferenciant els sons),
-“Barca, s’escriu amb b alta, com si fos la vela”
En altres àrees:
-“En el meu mapa, Catalunya està al nord-est de la península Ibèrica i en el teu?”,
-“Ostres!, no sabia que...”
És important la naturalitat i el bon humor, que sigui una estona amena.
Tot un repte per a la nostra creativitat.
Què hi guanyem?
-Gaudir de bona convivència.
-Enfortir els lligams de confiança i complicitat.
-Exemplificar una manera de treballar i d’actuar davant les dificultats.
-Facilitar l’aprenentatge perquè ho hem après amigablement.
NO agrada a ningú fer deures d’estiu, ni pares ni fills. Per això és bo que tots plegats, però sobretot nosaltres els pares , adoptem una actitud serena i ens convencem que al capdavall pot ser una bona estona per reforçar les relacions amb els nostres fills.
Bons deures i bon estiu!