Si has observat que no agafa bé el llapis pensa que tampoc n’hi ha prou en què la lletra sigui llegible. També hauràs pogut observar quines conseqüències se’n deriven...
Agafar el llapis no ha de ser un exercici de contorsionisme amb els dits.
És fàcil que al cap d’una estona aparegui la tensió muscular a la mà i el cansament en els dits a causa de la pressió inadequada.
Cal vetllar i insistir perquè agafar el llapis bé sigui una prioritat.
Per què ha d’agafar el llapis correctament?
Com ho pots fer?
Material:
Un cop el llapis té la punta feta cal agafar-lo de la següent manera:
A la part ampla del llapis hi pots marcar la forma de la punta del dit gros.
Recorda que cal aguantar el full amb l’altra mà i si afegiu una postura correcta la meitat de la concentració per escriure ja la teniu guanyada.
Ara ja podeu practicar una estoneta cada dia per crear aquest nou hàbit. A la nostra web us podeu descarregar els recursos imprimibles per practicar.
També podeu trobar adaptadors triangulars pels llapis però, a vegades, ja s’ha provat tot i un estri diferent sempre motiva molt més. Els llapis de fusta més gruixuts i de forma triangular també són un bon recurs.
Deixeu el llapis a la vista i sempre amb la punta a punt per escriure, així serà més temptador d’utilitzar-lo per fer els deures i perquè fa més gràcia que el llapis convencional.
He comprovat que quan ja fa uns quants dies que practica amb el llapis de “paleta”, el llapis normal s’agafa bé en més ocasions sense que se n’adoni.
Per reforçar la pràctica penseu en estris que utilitzem diàriament o algunes vegades i en les que els dits tenen la posició del llapis. En aquests usos normalment no hi ha mala pràctica (pinces d’estendre la roba, agafar els coberts, enganxar gomets, treure les llavors de la síndria... ) i la posició és la correcta.
Per descomptat, els exercicis de psicomotricitat fina ajuden molt a l’hora d’enfortir el to muscular (plastilina, fang, punxar, treballs amb paper,...).
Proveu-ho. El resultat és sorprenent!
- No escriu amb agilitat.
- No hi ha fluïdesa ni precisió.
- No pot veure allò que escriu.
- Projecta l’ombra de la mà sobre el què escriu.
- Trepitja el text que ja ha escrit.
- Li és difícil mantenir una pressió constant.
- Li costa mantenir el to muscular.
Agafar el llapis no ha de ser un exercici de contorsionisme amb els dits.
És fàcil que al cap d’una estona aparegui la tensió muscular a la mà i el cansament en els dits a causa de la pressió inadequada.
Cal vetllar i insistir perquè agafar el llapis bé sigui una prioritat.
Per què ha d’agafar el llapis correctament?
- Per aconseguir un traç àgil, fluid i precís.
- Per veure bé allò que escriviu mentre escriviu.
- Per evitar la tensió i el cansament.
- Perquè la lletra tingui la inclinació correcta (lleugerament cap a la dreta).
Com ho pots fer?
Material:
- 1 llapis de fuster o de paleta. Un recurs diferent dels llapis “convencionals”.
- Una bola de paper petita o estri semblant (si cal).
Un cop el llapis té la punta feta cal agafar-lo de la següent manera:
- Posa el dit gros (polze) a la part ampla del llapis.
- Posa el dit índex a sobre de la part estreta del llapis.
- Posa el dit del mig de costat a la part ampla que queda a sota.
- Amaga els dits petit i l’anular tancant-los i (si cal) subjectant una bola de paper...
A la part ampla del llapis hi pots marcar la forma de la punta del dit gros.
Recorda que cal aguantar el full amb l’altra mà i si afegiu una postura correcta la meitat de la concentració per escriure ja la teniu guanyada.
Ara ja podeu practicar una estoneta cada dia per crear aquest nou hàbit. A la nostra web us podeu descarregar els recursos imprimibles per practicar.
També podeu trobar adaptadors triangulars pels llapis però, a vegades, ja s’ha provat tot i un estri diferent sempre motiva molt més. Els llapis de fusta més gruixuts i de forma triangular també són un bon recurs.
Deixeu el llapis a la vista i sempre amb la punta a punt per escriure, així serà més temptador d’utilitzar-lo per fer els deures i perquè fa més gràcia que el llapis convencional.
He comprovat que quan ja fa uns quants dies que practica amb el llapis de “paleta”, el llapis normal s’agafa bé en més ocasions sense que se n’adoni.
Per reforçar la pràctica penseu en estris que utilitzem diàriament o algunes vegades i en les que els dits tenen la posició del llapis. En aquests usos normalment no hi ha mala pràctica (pinces d’estendre la roba, agafar els coberts, enganxar gomets, treure les llavors de la síndria... ) i la posició és la correcta.
Per descomptat, els exercicis de psicomotricitat fina ajuden molt a l’hora d’enfortir el to muscular (plastilina, fang, punxar, treballs amb paper,...).
Proveu-ho. El resultat és sorprenent!