Què fas quan els teus fills es comencen a barallar?
Un vol la joguina de l’altre, comencen els crits, t’atabales, t’estresses, et molesten,...
Són les baralles entre germans, entre germà i germana, entre germana i germà o entre germanes.
De seguida comences a pensar que no s’estimen, que no hi ha manera que s’entenguin, que es tenen gelosia , ...
Normalment tot esdevé de cop i volta, quan veus que juguen animadament i de sobte se senten els crits de: m’ho ha pres, dóna-m’ho, és meu, tu ja tens el teu, ho tenia primer jo, tu m’has agafat tal cosa,...
Tots dos estan aprenent i encara no saben manejar les seves emocions, així és, que tot plegat acaba amb una crisi entre germans i tu que vols posar-hi remei com més aviat millor perquè sentir-los cridar et fa mal el cor.
En aquest cas, tu o l’adult que està amb ells (pares, mares, avis, tiets, tietes, padrins, padrines, veïns,...) sou el problema que tenen els teus fills. Quan tu intervens redueixes la possibilitat que ells dos resolguin el problema entre ells.
Sovint acabes prenent partit per l’un o l’altre, ja sigui perquè és el que més crida, perquè és el petit, perquè amb les seves explicacions t’ha convençut,...
Com ho fas?
Pots ajudar al gran a descobrir-li els avantatges de ser el gran, suggerir-li possibles recursos quan el germà petit vol allò que ell té,... això l’ajudarà a gestionar la seva actitud i també a gestionar les seves emocions davant les actuacions del seu germà petit.
Si t’ha agradat, comparteix-lo.
Un vol la joguina de l’altre, comencen els crits, t’atabales, t’estresses, et molesten,...
Són les baralles entre germans, entre germà i germana, entre germana i germà o entre germanes.
De seguida comences a pensar que no s’estimen, que no hi ha manera que s’entenguin, que es tenen gelosia , ...
Normalment tot esdevé de cop i volta, quan veus que juguen animadament i de sobte se senten els crits de: m’ho ha pres, dóna-m’ho, és meu, tu ja tens el teu, ho tenia primer jo, tu m’has agafat tal cosa,...
Tots dos estan aprenent i encara no saben manejar les seves emocions, així és, que tot plegat acaba amb una crisi entre germans i tu que vols posar-hi remei com més aviat millor perquè sentir-los cridar et fa mal el cor.
En aquest cas, tu o l’adult que està amb ells (pares, mares, avis, tiets, tietes, padrins, padrines, veïns,...) sou el problema que tenen els teus fills. Quan tu intervens redueixes la possibilitat que ells dos resolguin el problema entre ells.
Sovint acabes prenent partit per l’un o l’altre, ja sigui perquè és el que més crida, perquè és el petit, perquè amb les seves explicacions t’ha convençut,...
Com ho fas?
- No intervinguis de seguida.
- Observa el seu comportament.
- Escolta.
- Mira discretament.
- Intervens si notes una certa angoixa en un dels dos.
- La teva intervenció ha de ser justa, sense decantar-te per cap dels dos i ajudar-los a fer que ells resolguin la crisi.
- La solució pot ser suggerida, insinuada, o que la trobin ells (depenent de l’edat).
Pots ajudar al gran a descobrir-li els avantatges de ser el gran, suggerir-li possibles recursos quan el germà petit vol allò que ell té,... això l’ajudarà a gestionar la seva actitud i també a gestionar les seves emocions davant les actuacions del seu germà petit.
Si t’ha agradat, comparteix-lo.