Sovint els teus fills quan veuen algú que triomfa s’enlluernen i comencen a dir:
-Jo seré..., faré de ..., vull ser com....
Es fixen en aquell personatge que sembla que, per ciència infosa, és un crac, el millor d’aquella especialitat o aquella altra. De fet veuen un ésser amb el qual s’identifiquen perquè allò que fa els agrada i ho fa molt bé, i sobretot té un reconeixement públic que és el que en el fons ens agrada a tots, que se’ns reconegui allò que fem bé.
Aquí hi entres tu,es tracta de fer-los reflexionar sobre l’esforç que representa arribar on és el seu ídol, enumerant totes les possibilitats i formes en què es presenta l’esforç:
- Hores d’estudi.
- Entrenament amb les condicions que calgui,
- Insistència.
- Perseverança, allò del “vinga, tornem-hi que o ha estat res”.
- Moltes hores de pràctica, fins hi tot quan no se’n tenen ganes.
- Estones de preocupacions i de dubtes.
- Contratemps.
- ... i un llarg etcètera que van engrandint la inversió que estan fent en esforç, en formació i en experiència.
No han de treballar perquè només estiguin buscant el reconeixement públic, aquest arriba quan menys un hi pensa.
El que els has d’estimular i potenciar és:
- El gust per la feina ben feta.
- Sentir-se bé fent allò que han escollit.
- Escollir lliurement i no sota la pressió de l’entorn social (companys d’escola, família, colla d’amics...) Sobretot de cara a escollir un tipus de batxillerat o uns altres estudis, ja siguin de grau mitjà o superior, una formació no reglada, un esport,...
Per contra no t’oblidis d’informar-los de l’altra cara que té el reconeixement públic. Aquest s’acaba i fins hi tot es pot tornar en contra d’un mateix com ha passat en molts personatges coneguts.
Has de transmetre’ls que el més important és treballar amb il·lusió i esperit de superació.
El reconeixement de la feina ben feta sempre arriba quan menys t’ho esperes i et troba enfeinat dedicant temps i esforç al teu projecte.
Montse Miquel Andreu | Pedagoga | Num. col 969
