Imagina’t per uns moments que pel que sigui cal anar a pagar una quantitat de diners i cal portar-los-hi en efectiu i, a tu, et va molt malament de fer la gestió. Tot i que avui dia tot es pot fer sense moure’ns del lloc, alguna vegada es pot presentar una circumstància semblant.
Imagina’t que no et queda més remei que donar els diners al teu fill (a partir de 9-10 anys), fer-lo anar sol pel carrer fins al lloc destinat i que entregui aquests diners a la persona adequada. Li fas totes les recomanacions pertinents:
- Que no s’entretingui pel camí.
- Que demani per la persona indicada.
- Que faci l’entrega i que torni de seguida cap a casa.
- Si es troba un amic o conegut que no li comenti res i més tard o una altra hora ja quedaran.
Segur que només d’imaginar-te la situació ja t’entra una angoixa que et fa pensar en què segur que la gestió la podràs fer tu i no cal córrer aquest “risc”.
- Qui té por en aquesta situació?
- Creus que no serà capaç de fer-ho?
- I, per què ho creus?
- Li has donat l’oportunitat alguna vegada?
Sí que és un risc. I també hi ha moltes altres coses que suposen riscos però no per això deixem de fer-les i confiem que no ha de passar res (circulem en cotxe, voltem en bicicleta, practiquen algun esport, van i vénen sols de l’escola, es relacionen amb els amics, van d’excursió,...).
Tampoc es tracta de córrer a donar diners al teu fill perquè “s’entreni” a fer aquest tipus d’encàrrecs, però sí que has de pensar que és capaç de fer-ho i que quan convé li pots delegar una tasca que estimuli la responsabilitat i prengui consciència de la confiança que diposites en ell. Perquè confies en ell.
Si t’ha agradat i creus que pot interessar a algú més, comparteix-lo amb les teves amistats.