Diners

Sabem demostrar quin és el valor real  diners?
Estem ensenyant als nostres fills a saber  administrar els diners?
Són conscients del cost de les coses que utilitzen? 
 

És molt  important  que sàpiguen que darrere del fet d’anar a comprar allò que necessitem hi ha moltes hores d’esforços. Que els pares anem a treballar i que a canvi del nostre treball rebem uns diners que són els que serveixen per comprar coses, menjar, vestits, vacances, ajudar, ....

Els diners no surten del caixer automàtic sempre que en necessitem, sinó que ha calgut fer una feina perquè el caixer ens en pugui donar.

A cada casa hi ha un sistema més o menys instaurat per donar diners als nostres fills o que ells disposin d’alguna quantitat (setmanada, mesada,  obsequis en efectiu, ...). Aquesta, per començar, ja és una manera per aprendre a saber del què disposen.

Per aprendre a administrar els diners és millor que els nostres fills no disposin de quantitats, és millor que vagin justos (fins i tot amb 16-17 anys) fins que treballin i, en aquest cas, parlar amb ells i deixar clar quines despeses cobreixen ells i quines no.

Els pares hem de tenir clar que quan els nostres fills tenen una “necessitat” que implica un cost monetari,  nosaltres hem d’ajudar a valorar juntament amb ells,  si realment és una “necessitat”. És l’hora de qüestionar-se si s’utilitzarà o no, si és tan imprescindible  com sembla, si només és un capritx, si és perquè en el nostre entorn està de moda, ...
En aquest moment  és quan aprendran a decidir si realment ho necessiten o no, si ho volen comprar o no. Establiran una relació qualitat/preu/necessitat real.

També podem posar en pràctica els nostres recursos perquè els nostres fills aprenguin el que costa guanyar diners. I a valorar la dedicació que això representa.

A vegades aquesta “necessitat” se’ns presenta com alguna cosa que no es pot esperar, envoltada d’un neguit estressant després de comprovar que no accedim a satisfer directament  aquesta “necessitat” o que no es  disposa de la quantitat necessària.

Tot és “enraonable”, i per tant es pot arribar a acords. A totes les cases sempre hi ha alguna feina per fer que es pot remunerar. És important deixar clar, a l’hora de tancar el tracte, que la feina ha d’estar  ben feta, per allò de que la feina mal feta no té futur, ens fa perdre més temps i no és ben  recompensada. Per contra, la feina ben feta no té fronteres, és ben valorada i reconeguda.