Com "fer" els deures?
Resum d’una situació força probable:
- 1-Insistim en que és hora de posar-se a fer els deures.
- 2-Demanem l’agenda per saber que s’ha de fer.
- 3-Organitzem la feina de l’agenda.
- 4-Demanem que tregui i obri els llibres necessaris.
- 5-Ens quedem al “seu costat” per veure si es posa a fer la feina.
- 6-Caiem en la temptació de llegir el primer exercici i preguntar... Que l’entens?
i ...
Com que el nostre fill ens veu tan “ben disposats” aprofita l’ocasió i ens diu que “no” ho entén.
Nosaltres, ens hi esforcem, i li expliquem allò que diu que no sap fer. I així fins que els deures s’acaben i tots malhumorats pleguem els estris i ens preguntem:
- “Si a l’escola els ho han manat per casa... és que ja s’ha explicat. I..., això vol dir que ho poden fer sols, ...oi?”.
I així, un dia rere l’altre, el nostre fill es va acostumant a tenir sempre algú a la seva disposició per consultar-nos qualsevol cosa abans de fer l’esforç d’obrir el llibre i buscar-ho.
Sovint, creiem que no estem prou hores amb els nostres fills i el fet d’estar amb ells fent els deures tranquil·litza les nostres consciències. No ha de ser així.
Sense voler estem deixant els nostres fills sense la possibilitat de ser autònoms, d’aprendre a organitzar-se ells sols i poder rectificar i millorar aquells aspectes que ells veuen que no estan prou bé o que no els han sortit com ells esperaven. És una manera d’ anar adquirint responsabilitats.
El que sí podem fer és planificar el temps que necessita per fer-los correctament i també ensenyar-li a repartir el treball en funció dels dies que tingui per realitzar-lo. A mesura que sigui possible, els pares haurem de mantenir-nos a una certa distància, tan física com psíquica, perquè sigui ell qui prengui la iniciativa i sigui conscient que ningú li resol allò que ell és capaç de fer.
A casa ens corresponen les relacions entres pares i fills i germans (si n’hi ha) que impliquen l’adquisició dels hàbits personals, des d’aprendre a cordar-se les sabates fins a endreçar i ordenar les coses, jugar, col·laborar i participar en les tasques de convivència familiar, deixar el que estem fent per escoltar, procurar que les estones que estem amb els nostres fills, encara que siguin curtes, tinguin qualitat i siguem conscients que, sempre hi ha un temps per a cada cosa. Només cal tenir voluntat de trobar-lo.