Ens situarem en el moment en que el pare i la mare d’en Patufet, veient que es feia tard i no tornava a casa,  comencen a cridar ben fort. 

I, com criden els pares del Patufet al Patufet?

• Pa –tu–feeeeet, on ets?

Quantes vegades hem hagut d’encerclar la síl·laba tònica de les paraules i, si no porten accent, comencem a dubtar? I tot i que ho sabem, sempre ens ve de nou.

Sovint, seguint les pautes que ens indica el nostre fill/a,  s’han de fer moltes coses alhora:

• picar de mans .
• dir la paraula síl·laba per síl·laba (incloent diftongs, hiats, dígrafs,...).
• escoltar-nos  per descobrir la síl·laba forta.

Estem pendents de tantes coses que al final no distingim quina hem dit més forta que l’altre.

Una estratègia que podeu utilitzar i força divertida és la que en direm “el mètode del Patufet”:

Es tracta de cridar la paraula que hem de treballar com si fóssim els pares del Patufet i, per fer-ho més real, ens podem acostar les mans a la boca. Cal fer-ho pausadament i aixecant el to de veu. Recordeu que si hi posem emoció i intenció serà més fàcil de recordar i més divertit d’aprendre.

Vegeu alguns exemples:

Ah! ...i tinguem el bon humor a flor de pell.