De què no has de parlar davant seu? De tot allò que creus que no fa prou “bé”, d’allò que et treu de polleguera, d’algun dèficit o petita dificultat, d’allò que a tu no t’agrada d’ell, ...
La situació acostuma a ser la següent: passeges amb la mainada i et trobes amb algun conegut . A la conversa apareix el tema dels fills i comenceu a parlar dels petits problemes i conflictes dels vostres fills, sovint problemes quotidians que fan que la vostra vida diària sigui menys fluida i més estressant.
Quan parles amb una tercera persona d’allò que no va prou bé sobre el teu fill ho estàs reforçant. En alguns casos és allò de què si et diuen que no, encara te’n vénen més ganes. Però, no hi ha un pensament directe que digui: “si això no li agrada, ara ho faré encara més”, és a dir el que en català diem “si no vols caldo, dues tasses”. És a nivell del subconscient que es va forjant l’esperit de contradicció, cridar l’atenció, persistir en una actitud,...
Quan dones més importància de la que toca a una dificultat, el subconscient del teu fill sap que això capta la teva atenció i precisament ho reforça i ho potencia.
Així es va entrant en una espiral on sembla que el problema no tingui mai una solució.
Com ho fas?
Al principi costa corregir aquest costum tan arrelat, però, així que te’n donis compte canvia el rumb de la conversa per obtenir els resultats que vols.
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar a algú, comparteix-lo.
La situació acostuma a ser la següent: passeges amb la mainada i et trobes amb algun conegut . A la conversa apareix el tema dels fills i comenceu a parlar dels petits problemes i conflictes dels vostres fills, sovint problemes quotidians que fan que la vostra vida diària sigui menys fluida i més estressant.
Quan parles amb una tercera persona d’allò que no va prou bé sobre el teu fill ho estàs reforçant. En alguns casos és allò de què si et diuen que no, encara te’n vénen més ganes. Però, no hi ha un pensament directe que digui: “si això no li agrada, ara ho faré encara més”, és a dir el que en català diem “si no vols caldo, dues tasses”. És a nivell del subconscient que es va forjant l’esperit de contradicció, cridar l’atenció, persistir en una actitud,...
Quan dones més importància de la que toca a una dificultat, el subconscient del teu fill sap que això capta la teva atenció i precisament ho reforça i ho potencia.
Així es va entrant en una espiral on sembla que el problema no tingui mai una solució.
Com ho fas?
- Actua com un observador imparcial.
- Respon amb una actitud oposada o diferent a l’esperada (la teva filla espera que et posis a cridar i fas tot el contrari, o l’ignores, o dius alguna cosa que no toca, ...)
- Accepta la dificultat com una cosa passatgera que forma part del que toca i acceptant la situació rebaixes la importància.
- Reforça tot allò que està en la línia positiva, tant en el moment que es produeix com en les típiques converses. Sigues diferent i parla de tot allò que t’agrada del teu fill.
Al principi costa corregir aquest costum tan arrelat, però, així que te’n donis compte canvia el rumb de la conversa per obtenir els resultats que vols.
Si t’ha agradat i creus que pot ajudar a algú, comparteix-lo.