Plaça de la Plana, 2 Baixos 
25210 Guissona (Lleida)

666 732 422

Canvia l’helicòpter pel submarí

La Hiperpaternitat és un terme molt utilitzat per explicar la sobreprotecció. L’Eva Millet, en el seu llibre titulat Hiperpaternidad defineix els “hiperpares” com:

  • Aquells pares que es mouen sempre al voltant dels seus fills, anticipant-se als seus desitjos i solucionant els seus problemes.
  • Sovint s’hi ajunten una estimulació precoç (voler que el fill faci allò que encara no li toca per l’edat).
  • Organitzen un munt d’activitats perquè estiguin ben preparats per la vida.
  • No toleren la frustració dels fills evitant-la tant com els és possible i enfrontant-se amb qui gosi qüestionar les conductes dels seus fills/es impedint que els resolguin per ells mateixos,
  • Complauen els fills en tot el que desitgen fins al punt de creure’s que són el centre de l’univers,…

Eva Millet parla de varis tipus de pares/mares segons la manera d’actuar amb els fills. Encara que tots interactuem amb una barreja de tots junts.


Quins són aquests estils?

  • Estil helicòpter : sobrevolant la vida dels fills, sempre pendent de tots els moviments i necessitats dels fills.
  • Estil aplanadora : són els que aplanen el camí per sistema eliminant totes les dificultats per esquivar i evitar traumes i frustracions.
  • Estil guardaespatlles : són aquells que estan sempre a la defensiva, protegint els fills dels embats físics i emocionals i tan li fa si es tracta d’adults (professors, entrenadors, monitors,…) o d’altres companys. No els fa res intervenir si algú gosa posar-se amb el seu fill.
  • Estil mànager : són els que organitzen totes les coses dels seus fills (bosses, motxilles, deures, grups de WhatsApp de pares de l’escola o d’altres lloc on participa el fill,…).
  • Estil tigre : són els que busquen la perfecció en els seus fills. Aquest terme té a veure amb la criança tigre, que consisteix en vetllar sempre el full perquè aquest sigui i faci el que vol el progenitor.
  • Estil entrepà : són aquells que persegueixen contínuament al nen perquè mengin mentre fan una altra activitat abans que fer la que toca (jugar, anar i venir de la cadira, …).

El desig de voler ser els pares perfectes només condueix al casament, a l’estrès pels pares i a la incompetència dels fills.

Saltem-nos el per què hem arribat fins aquí i posem-hi solució.


Com?

  • Actua com un submarí i no com un helicòpter: mantén-te fora del radi del teu fill/a però sempre atén/ta per si et necessita.
  • Practica la “desatenció”: no només ets pare/mare, hi ha més vida a l’entorn de la família. No els sobrecarreguis d’activitats, han de quedar hores per avorrir-se o per decidir per ells mateixos què fan o deixen de fer.
  • Deixa que s’equivoqui, els errors són necessaris per aprendre, i enforteixen la perseverança, la confiança i l’autoestima.


Si t’ha agradat i creus que pot ajudar algú comparteix-lo.

 

Utilitzem galetes per ajudar a proporcionar la millor experiència possible a la web. En utilitzar aquest lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més informació
Configuració galetes